Com es pot prevenir la intolerància i evitar que es produeixi un delicte d’odi o discriminació? Els experts ho tenen clar: s’ha de començar des de les edats més joves i les aules dels centres educatius són el lloc ideal per començar. Els delictes d’odi a més de constituir un delicte presenten un agreujant perquè són motivats per exemple per raó de raça, origen nacional o ètnic, l’idioma, la religió, una discapacitat, l’orientació sexual o altres factors .
Aquests representen el 0,1% de les denúncies que rep el cos dels Mossos d’Esquadra però com recorda Eva Subirà, sergent de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció a la Ciutadania (Urpac) dels Mossos a Girona són uns fets que sovint suposen «un atac a una comunitat».
La sergent també posa el focus en la gran xifra oculta que hi ha i explica que sovint «per una persona denunciar un fet no és fàcil ja sigui per vergonya, por o desconfiança» en aquests casos. Per aconseguir conèixer tots els fets que ocorren, els Mossos treballen en xarxa amb entitats i comunitats que els poden patir. També tenen línia directa amb el fiscal encarregat dels delictes d’odi a qui els Mossos informen dels casos. A les comarques gironines durant el primer semestre s’han conegut fins a 22 casos -dos menys que l’any passat- i d’aquests, la major part són per fets relacionats amb el racisme i la LGTBI-fòbia.
Des del cos dels Mossos d’Esquadra treballen en la prevenció d’aquest tipus de fets a través de programes específics que han dissenyat per entrar a les aules d’escoles i instituts i han realitzat 216 formacions.
El projecte Diversitat de tu a tu és una d’elles i té ADN gironí. La prova pilot es va fer l’any 2019 a l’institut Sobrequés de Girona. La particularitat és que són els alumnes que ajuden la resta de companys que puguin patir problemes relacionats amb els delictes d’odi. Això es materialitza amb la figura dels mediadors, fa com de «germans grans» i estan formats pels Mossos.
Els mediadors són estudiants de tercer d’ESO i primer de Batxillerat i que un cop formats són capaços d’identificar situacions en què poden concórrer aquests delictes i poden ajudar possibles víctimes. Els Mossos els formen perquè puguin identificar l’LGTBI-fòbia, la xenofòbia, el racisme, l’aporofòbia, l’islamofòbia, l’antisemitisme, recorda Sònia Alcàrria que ha estat l’encarregada de formar-los i és agent de l‘Oficina de Relacions amb la Comunitat de Girona.
Tres anys després que aquests mediadors entressin a les aules en fa un balanç molt positiu i explica que «els joves s’han convertit en referents dels altres i els tenen confiança». Alcàrria també ressalta que és un programa on els joves «canvien de xip» i en el cas del Sobrequés ha comprovat com interioritzen els conceptes i que ajuden els seus companys quan veuen que pot haver-hi algun conflicte en el seu estadi més incipient.
Des de l’institut Sobrequés, el seu director Joan Cumeras en fa també un balanç molt positiu i recorda que el centre educatiu ja comptava amb un projecte de centre que té com a objectiu detectar els conflictes o possibles problemes abans en el seu estadi inicial. Cumeras relata que anualment passen un qüestionari als alumnes i que de forma anònima expliquen els problemes que tenen o detecten. El director considera que dona bons resultats i que també els serveix per tenir dades , per organitzar els grups, veure qui són els líders, entre altres.
El programa Diversitat de tu a tu els ha servit, subratlla el director, per tenir i consolidar la figura dels mediadors. Uns joves que no només acaben tractant temes relacionats amb els delictes d’odi, sinó que quan detecten qualsevol indici de conflicte també l’afronten. El cap d’estudis, Jordi Armengol explica que ell és l’interlocutor dels mediadors però que la major part dels casos ni si dirigeixen perquè ja solucionen els fets abans. L’antiga cap d’estudis i actual secretària, Montse Barrio també afegeix que els mediadors fan seguiment dels casos i que durant l’any es reuneixen amb els Mossos, fan repàs dels casos i actualitzen la formació rebuda.
Millorar els atestats
El cap de l’oficina de delictes d’odi dels Mossos, el caporal Joan Miquel Martínez per la seva banda va ser impulsor del Diversitat de tu a tu i destaca el paper de la prevenció. Recorda que els Mossos ja introdueixen conceptes de discriminació en altres tallers que imparteixen a les escoles com el d’internet segura. També fan xerrades amb entitats que puguin ser afectades per aquesta casuística i sobretot, destaca que per lluitar contra els delictes d’odi i discriminació han «centrat esforços a millorar la qualitat dels atestats» perquè quan es va a judici, l’autor -el 19% dels denunciats era menor l’any passat- acabi condemnat.
El caporal també posa de relleu l’important paper dels Grups d’Atenció a les Víctima (GAV) de les comissaries que atenen les víctimes, que l’any passat en un 11% eren menors d’edat- i posen a la seva disposició diverses eines de suport com per exemple, les de tipus psicològic a través d’associacions o especialistes.
Projecte de futur: «Escoles lliures d’odi»
El cap de l’oficina de delictes d’odi dels Mossos, el caporal Joan Miquel Martínez explica que un dels reptes de l’ens és la «creació d’una xarxa per treballar a nivell més global» els delictes d’odi des dels centres educatius. Volen crear com una marca que es podria dir «Escoles lliures d’odi» i que amb col·laboració amb Educació -com en altres projectes- voldria unir -de forma voluntària- els centres que treballin els delictes d’odi. Perquè, com diu, el programa «Diversitat tu a tu» per exemple es fa des de cada centre i comissaria, però al final no hi ha una posada en comú de tots els instituts. La nova marca suposaria fer per exemple una trobada anual, crear nous materials, compartir experiències d’equips directius i els joves. Martínez s’ha inspirat en un projecte dels Estats Units on participen 1.800 escoles.
