L’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha presentat un prototip d’habitatge que s’ha construït al campus de Sant Cugat del Vallès utilitzant tiges de blat de moro i gira-sol. Es tracta d’un model que pretén demostrar les propietats d’aïllament tèrmic del material en el marc d’un estudi liderat per la Universitat Tolosa III Paul Sabatier i en què també hi participen la Universitat Rovira i Virgili (URC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), entre d’altres. El projecte vol demostrar la capacitat d’adaptar materials d’origen vegetal per minimitzar l’impacte ambiental del sector de la construcció, aprofitant el seu rendiment per regular la temperatura.
Es tracta d’un projecte de recerca transfronterer en què i participen fins a vuit socis de França i Catalunya, entre els quals el Grup Interdisciplinari de Ciència i Tecnologia de l’Edificació (GICITED), vinculat a l’ETSAV. Sota el nom de SAVASCO, la iniciativa busca desenvolupar materials amb base biològica per demostrar com es pot reduir l’impacte que el sector de la construcció té en l’entorn.
Aïllaments naturals
«Les canyes de blat de moro i gira-sol tenen un material a l’interior, la medul·la, amb unes propietats específiques el que el fan un bon aïllant tèrmic, i per això ens interessem en veure com podem confeccionar materials i sistemes de construcció per donar un millor aïllament tèrmic als edificis», explica la sotsdirectora de Relacions amb l’Exterior de l’ETSAV i coordinadora del projecte, Mariana Palumbo.
D’aquesta manera, s’ha treballat amb materials biològics per desplegar el projecte, que ha culminat amb la construcció de dos prototips, un a Sant Cugat del Vallès i un altre a Tarbes (França). En el cas de Catalunya, s’ha fet utilitzant blat de moro procedent de Miralcamp (Pla d’Urgell) i gira-sols de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Una primera fase del projecte ha estat en el laboratori: «Allà hi hem vist que les característiques tècniques dels materials són les adequades per fer la prova», explica Palumbo. Un cop testat al laboratori, el pas següent implicava dur-lo a la pràctica amb les construccions a escala real, a Sant Cugat aprofitant els terrenys de l’ETSAV.
El prototip
El resultat ha estat la creació del prototip, una edificació de 5x5 metres on es combinen els materials que es volen testar amb d’altres, principalment biopolímers i terra. Consta d’una estructura lleugera de fusta, on s’hi ha aplicat les opcions sobre les quals es vol investigar.
Per contrastar-ne els resultats, s’han aplicat quatre sistemes constructius diferents de la mateixa construcció, un per a cada una de les cantonades. Així, s’ha fet una amb panells de terra alleugerida de gran format prefabricats en una nau industrial, una amb blocs de terra alleugerida, una altra amb un sistema d’entramat de fusta amb una cambra d’aire amb granulat de medul·la, i una darrera paret convencional de ceràmica, com si fos d’un edifici ja existent, però millorant-hi l’aïllament tèrmic exterior a partir de la medul·la de blat de moro.
«És una recerca oberta, perquè ens servirà per veure com es comporten els diferents materials al llarg del temps», explica Palumbo. Així, es registrarà la variació de la temperatura en cada cas, així com la humitat, l’absorció i l’aïllament acústics, i la durabilitat en el temps.
Iniciatives com aquesta, liderada per investigadors catalans, són una tendència a l’alça de cara a minimitzar l’impacte del sector de la construcció al medi ambient. Les tendències d’incorporar materials sostenibles són una línia amb prospecció de futur.
