Robert Lewandowski va marxar del Barça amb un penal fallat i una expulsió i la mala ratxa, que a vegades la desventura no hi entén de colors ni samarretes, ha continuat amb Polònia. L'ariet blaugrana ha tornat a fallar des dels onze metres, tal vegada la millor ocasió per a anotar el seu primer gol mundialista en la quarta oportunitat que se li presentava.
El drama de Lewandowski ha coincidit amb la glòria de Guillermo Ochoa, un porter que va saltar a la fama internacional al Mundial de 2014 amb una portentosa actuació davant el Brasil de Neymar. Va deixar a zero a l'amfitrió amb una col·lecció d'intervencions, la qual cosa li va valer passar de l'Ajaccio de França al Màlaga (dues temporades amb més banqueta que titularitat) i una cessió al Granada on va despuntar. Davant Polònia, de menor pedigrí que el Brasil, li ha valgut amb una parada per a recordar el bon porter que continua sent als 35 anys.
L'error de ‘Lewy’ davant l'Almeria va poder quedar esmenat amb el temps que quedava de partit i per l'encert de Dembélé i De Jong; la comesa enfront de Mèxic, poc després del descans, fins i tot corregible amb mitja hora al davant, ha resultat decisiu en la sort del partit. Ha deixat als dos equips repartint-se un punt, la qual cosa ha alleujat a Argentina perquè ha reduït la repercussió de la seva greu ensopegada enfront de l'Aràbia Saudita.
Més precaució que gosadia
L'impacte de la desfeta del gran favorit del grup davant el gran comparsa del grup ha estat perceptible des de l'inici. Encara que es disputaven la teòrica segona plaça –el pronòstic general abans que comencés el primer partit-, han saltat a la gespa amb un major afany d'evitar el gol de la derrota que de marcar-lo per guanyar. A una rematada forçada de Vega a un centre molt difícil d'Hirving Lozano i els intents a través de la pilota parada s'han resumit les accions de perill del primer temps, la qual cosa evidencia l'afany conservador que s'ha planejat des de l'inici.
El Mèxic de Tata Martino ha intentat enfilar el joc avançant passada a passada, però sense un criteri molt definit. La idea d'avançar per les bandes ha resultat fallida, perquè aquí no ha pogut crear situacions de superioritat numèrica. Tampoc per dins, amb el replegament inicial polonès. Tan endarrerit s'ha plantat l'equip que Lewandowski ha quedat abandonat a la seva sort, allà al lluny, entre Montes i Moreno, els centrals mexicans, ja que Zielinski, el davanter del Nàpols, es replegava per a ajudar enrere, sense exercir d'enganxament amb l'ariet blaugrana. Lewandowski només ha rebut pilotades aèries llunyanes impossibles d'aprofitar.
Zielinski ha avançat la seva posició per a igualar el dos contra dos en atac però tan rudimentària era la construcció polonesa que només ha estat una declaració d'intencions, inútil a efectes pràctics. Només una distracció individual podia generar una ocasió de gol.
Tercer penal fallat
L'errada de Lewandowski, el tercer consecutiu de Polònia en una fase final (Deyna va fallar-ne un el 1978 davant l'Argentina i Zurawski davant dels Estats Units el 2002), ningú va poder ni va saber reparar-ho. L'equip està enfocat perquè sigui ell qui finalitzi el joc, a excepció de les accions d'estratègia quan acudeixen a rematar totes les torres. Polònia té a 15 jugadors per sobre de l'1,85.
L'impacte emocional de la jugada més rellevant del partit ha excitat a Mèxic, com si hagués rebut un senyal del destí. Hi ha hagut una certa acceleració del joc en l'instant que després ha continuat amb l'entrada de tres futbolistes que no han millorat als substituts.
