Ajoblanco. Crónica en rojo y negro

Sinopsi:

Quan al 1974 van fundar Ajoblanco, els seus creadors volien fugir de tot tipus d'autoritarismes. Identificats amb els ideals llibertaris, sense proposar-s'ho, van posar d'acord els franquistes i el Partit Comunista. Aquells joves eren una amenaça seriosa per al sistema: s'emmirallaven en models diferents, com la nova esquerra californiana i, a més, eren uns frívols que parlaven d'ecologia o urbanisme humanista. Així i tot, Ajoblanco va connectar amb un públic radicalment jove i afamat d'informació diferent, i va marcar una dècada de periodisme contracultural fins al seu tancament el 1980. Posteriorment, entre 1987 i 1999, va viure una segona existència, però amb un plantejament diferent.