Tunísia, el Marroc, Algèria, Líbia... Països amb règims durs que han mantingut l'estabilitat gràcies a la consolidació de règims autocràtics i autoritaris. Un escenari del gust d'Occident que té un accés privilegiat a les matèries primeres d'aquests països a canvi de no interrogar-se per la seva salut democràtica ni per quins sacrificis han de suportar les poblacions locals.

Ha estat en aquest context, el del "no passa res", que ha esclatat la revolta de Tunísia. Amb una espurna n'hi ha hagut prou: la d'un jove parat de 26 anys, Mohamed Bouazizi, que es va calar foc davant la prefectura de policia de la localitat de Sidi Bouzid, després que la policia llancés per terra la seva parada ambulant de fruita i verdura.

La seva protesta era la de milions de joves i adults tunisians que estaven tips de no tenir futur i de la corrupció del règim de Ben Ali i de la seva família, en el poder des de feia 23 anys.

Ningú no s'esperava que la força de la revolta fos tan intensa que acabés amb Ben Ali a l'exili i, progressivament, liquidés tots els rastres de la seva dictadura. Un esdeveniment històric que situa els països veïns, amb règims similars, en l'ull de l'huracà. Un corriment de terres que sacseja el món àrab, on cada cop són més intenses les demandes de democràcia i d'un futur millor en un món globalitzat. La transcendència de les noves tecnologies en la revolució tunisiana, d'internet en particular, de les xarxes socials, ha estat capital.

Un equip del programa 30 minuts s'hi ha desplaçat i fa una radiografia d'aquesta revolta, amb molts dels seus protagonistes. Interroga els seus actors i els que ara mateix protagonitzaran el futur immediat. El programa que s'emetrà aquesta nit a les 21.50h per tv3, desvetlla algunes de les claus d'una revolta inesperada que ha sorprès tot el món.