La tercera llei de l'avortament de la democràcia a Espanya ha començat el seu camí amb tan poc consens -social, polític i mèdic- com les dues anteriors. Pocs temes susciten opinions tan irreconciliables com aquest. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha presentat un avantprojecte de llei molt allunyat de la majoria de legislacions europees, que ha despertat un gran nombre de crítiques des de diversos sectors de la societat civil. Poques persones, segons les enquestes, creuen que la nova llei pugui tirar endavant tal i com ha estat redactada. Amb tot, es torna a posar sobre la taula la doble pregunta que hi ha en el fons de tots els debats sobre l'avortament: la dona té dret a decidir sobre el seu embaràs? I, en cas que en tingui, fins a quin moment de l'embaràs?

El reportatge Avortament, dret a decidir?, que aquesta nit estrena el 30 minuts (21.50, TV3) explica el passat per entendre el present. Per això, recull el testimoni de la Maruja i la Carmina, dues dones que van muntar durant la Transició el Centre de Planificació Familiar del Prat de Llobregat, ajudant a avortar moltes dones en la clandestinitat. També s'hi pot escoltar l'opinió dels ginecòlegs de Pamplona Elisa Sesma i Pablo Sánchez Valverde, els primers metges jutjats per haver practicat interrupcions de l'embaràs. Expliquen per què hi ha dones que van decidir voluntàriament interrompre l'embaràs i d'altres que van decidir no fer-ho.

I, a l'altre costat, el reportatge escolta l'opinió dels qui creuen que la coneguda com a "llei Gallardón" es fa curta, com les associacions AFAdona i Acción Familiar, que aconsellen les dones perquè no avortin.