El programa 60 minuts del 33 emet aquesta nit a les 23.20 hores, La cara fosca d'una pastilla. La producció de la DR Danish Broadcasting Corporation, dirigida per Helene Auro, és una investigació periodística que entra a les entranyes de la indústria de les pastilles.

«Ara arriba el Prozac. Prozac! El Prozac promet pau i llibertat a totes les persones amb dificultats arreu del món! Pau i llibertat! Alliberarà la gent i els convertirà en... En allò que sempre han volgut ser. Increïble!». Tot va començar amb una píndola que semblava un miracle, tal com recorda al començament del documental el professor emèrit de Psiquiatria Bruno Müller-Oerlinghausen, amb deu anys d'experiència al capdavant de la comissió de metges alemanys contra les drogues.

Havia començat una nova era i la clau de l'èxit va ser la teoria del «desequilibri químic»: la depressió és el resultat del desequilibri de la serotonina en el cervell. Els nous antidepressius -anomenats ISRS- restitueixen aquest equilibri, simplement. La teoria va convèncer molts metges que el podien prescriure amb seguretat per abordar les causes biològiques i químiques de diferents tipus d'ansietat i de depressió.

I així, la paraula Prozac -producte desenvolupat per l'empresa farmacèutica nord-americana Eli Lilly- es va convertir molt aviat en una paraula familiar. A continuació, altres empreses es van afanyar a posar-se al dia amb els seus propis antidepressius. Des de principis dels anys 90, la venda dels antidepressius no ha deixat de créixer i moltes persones consideren que la píndola els ha ajudat.

Un problema d'àmbit mundial

Els antidepressius són un dels medicaments que ha tingut un augment de consum més important en els últims anys a tot el món. A Escandinàvia, el 10% de la població en pren; als Estats Units, arriba a un 15%; al món occidental, un de cada 10 adults en pren. Sembla que tot són avantatges, però diversos estudis han demostrat que hi ha molts efectes secundaris negatius associats. Poden provocar l'efecte contrari a l'esperat, o coses pitjors.