En les primeres passes de la televisió privada a Espanya, Antonio Mercero va crear fa tres dècades per a Antena 3 una sèrie que, sense grans artificis i amb històries costumistes que tenien lloc dins d'una botiga de barri, va aconseguir atrapar cada setmana milions d'espectadors per a qui “Farmácia de guárdia” ha quedat incorporat per sempre al seu imaginari audiovisual.

Aquest diumenge es compleixen trenta anys de l'estrena de la sèrie, la primera producció pròpia de la cadena, emesa un any i mig després del naixement d'aquesta. Amb modestos resultats d'audiència en el seu inici, la història de la farmacèutica Lourdes Cano (interpretada per Concha Cuetos) i el seu particular univers va acabar convertint-se en una de les ficcions més vistes en la història de la televisió a Espanya.

“Mercero era un mestre del costumisme en el sentit més bell de la paraula, d'aquelles petites coses que passen en els llocs més particulars. Ell, juntament amb un equip de guionistes immillorables, va aconseguir que la gent veiés reflectida la seva pròpia vida a la sèrie i tot això tenyit de l'humor que Antonio manejava amb mestratge”, explica l'actriu África Gozálbes.

Ella va interpretar a Reyes "Queen" Romero durant gairebé 100 capítols, en tres de les cinc temporades que va durar la sèrie (que té un total de 170 episodis). Estrafolària i divertida, era l'auxiliar de Lourdes Cano, una farmacèutica divorciada amb tres fills: Guiller (Julián González), Kike (Miguel Ángel Garzón) i Isabel (Eva Isanta), que apareixia poc perquè vivia a Canàries.

Després arribaria Fani (Alicia Rozas), una nena adoptada per una família que, tot i el divorci, (gairebé) sempre va tenir present al pare, el jugador i faldiller Adolfo Segura (interpretat pel mort Carlos Larrañaga).

I, com a extra, els clients de la farmàcia que entraven cada dia: la senyora Paquita (Esperanza Grases) i el seu mal de cap; don Ricardo (Luis Ciges) el marit abnegat; Mariquilla (Amparo Moreno), mestra en dietes miracle i obsessionada amb el seu pes…

“Mercero va aconseguir que un producte audiovisual arribés tant a nens com a adults i això va ser magistral”, apunta Gozálbes. Va aconseguir que arribés i que perdurés, en vídeos que avui continuen viralitzant-se i en frases eternes, com el mític “Para dentro, Romerales!”.

“Farmácia de guárdia” va ser, a més, “la gènesi de la ficció espanyola”, afegeix l'actriu, i “pionera” en molts aspectes en tractar en horari familiar de prime time temàtiques incòmodes com les drogues o la sida i situacions encara no normalitzades com el divorci.

“Va ser una sèrie trencadora que parlava d'una parella de divorciats que es portaven bé, en la qual ell anava i venia. Darrere de l'humor, Mercero amagava moltes coses”, recorda per part seva l'actriu María Garralón, que va interpretar la policia María de la Encarnacinó, parella professional de l'esmentat Sergento Romerales (el mort Cesáreo Estébanez). A la sèrie també hi havia “moltes bestioles, totes les bestioles que poden existir, des de foques, porquets, micos, aranyes, vaques, cavalls…” i fins tot un tigre, recorda.

Tot això en els tres escenaris en els quals es rodava: la farmàcia, la seva rebotiga i el carrer de davant, amb el bar de Chencho (Ángel Pardo), el 'macarra ligón' que temptava totes les treballadores de la farmàcia. Hi va haver altres escenaris que no van aparèixer, però que molts van imaginar, com el local picant La gata con botas, on treballava Sandra (Emma Ozores).

“Jo vaig començar fent això de “los romerales” de xurro perquè li havia comentat a Antonio Mercero que necessitava treballar i no hi havia personatges disponibles, així que es va inventar aquesta història d'una parella home-dona de policies municipals, que llavors no existia, i, mira, va ser un encert”, explica Garralón. Van començar amb unes quantes escenes però “la parella va funcionar molt bé i els guionistes cada vegada ens escrivien més coses”, afegeix l'actriu.

També van ser populars els 'cameos' a la sèrie de personatges de l'època com l'actor Fernando Fernán Gómez, el jugador de bàsquet Fernando Romay, els presentadors Jesús Hermida i Mercedes Milá o la mateixa Lola Flores, que va protagonitzar un ball amb la seva filla Lolita al mig de la farmàcia. I Emilio Aragó, que va protagonitzar un dels encreuaments més històrics de la televisió amb la visita del doctor Nacho Martín a la farmàcia, el seu personatge de “Médico de família” (Telecinco), sèrie contemporània, una cosa impensable avui en dia per la feroç competència entre cadenes.

Cada dijous després del telenotícies de les 21h, la capçalera amb la inconfusible sintonia composta per Bernardo Bonezzi (compositor de referència de l'època) atreia milers d'espectadors, que batien rècords d'audiència amb una sèrie que només descansava a l'estiu.

L'últim capítol de “Farmácia de guárdia” es va emetre el 28 de desembre de 1995 i va aconseguir una quota de pantalla del 62,8%, amb gairebé onze milions i mig d'espectadors.

A diferència del 20 aniversari de la cadena, quan es va rodar una pel·lícula amb els actors originals (“La última guárdia”), Antena 3 no ha anunciat cap homenatge ni record per aquest aniversari, per la qual cosa els fans hauran de quedar-se amb el material ja emès o amb els centenars de vídeos pujats a Youtube pels nostàlgics d'una sèrie eterna.