Ángel Rafael Cerdeño, corresponsal de Telecinco a Veneçuela, ha mort als 38 anys. El periodista ha mort de manera sobtada, tal com ha explicat la seva companya a Nius Diario, Esther Yáñez, que ha explicat a la pàgina de Telecinco com es van succeir els fatals fets a Caracas, en un text que evidencia la mala situació al país llatinoamericà.

Tal com revela la periodista, a Cerdeño "no li passava res, aparentment". Tot va començar dijous passat, quan va començar a sentir molèsties i va patir un desmai. En aquest moment, el seu company "es va embarcar en el periple habitual de buscar un hospital que l'atengués a Caracas".

Ángel, que feia 20 anys que estava casat amb la seva dona Viviana, tenia tres fills petits. El periodista no va trobar un hospital per a ser atès a Caracas, amb dos intents fallits per a trobar centre hospitalari. “No podia respirar, vaig pensar que moriria. I així va tocar recórrer altres hospitals fins a arribar al Clínic Universitari on em van atendre a puntades i en condicions infrahumanes. Allà els pacients Covid i no Covid romanen en un mateix lloc (…) Veneçuela és enfrontar-te a un sistema de salut col·lapsat. Una cosa és que ho diguem en un reportatge i una altra que ho visquem en carn pròpia” relata la seva amiga Esther que li va dir el mateix dia en què es va desmaiar.

Finalment, el periodista va aconseguir que l'atenguessin, però llavors li van dir que no sabien què li passava, no li van fer cap prova i el van enviar a casa perquè fes repòs i prengués amoxicil·lina, "un dels pocs medicaments que es troben en les farmàcies", expliquen des de la web de 'Informatius Telecinco'.

El dilluns va ser l'última vegada que Ángel i la seva companya van parlar: "Li vaig preguntar què tal estava, què necessitava. Em va enviar un missatge d'àudio perquè no tenia força per a escriure, em va dir. Quan ho vaig escoltar se'm van posar els pèls de punta. Alguna cosa estranya passava. Ho notava a la seva veu, en la seva respiració, fent un sobreesforç per a comunicar-se amb mi, perquè Ángel sempre pensava en els altres, perquè era massa generós per no respondre'm. Només em deia: “Esther, m'estic sentint molt malament”. Una hora després em van comunicar la seva defunció", lamenta.