Matrix es va estrenar el 1999 i, agradi o no, va canviar el cinema per sempre més: a banda de convertir-se en una influència estètica decisiva per a tot el fantàstic posterior, va redefinir la manera de percebre els relats sobre les aparences i les denúncies de l’era virtual. En moltes coses es va avançar al seu temps i en moltes altres va recollir una herència que es remuntava a la cova de Plató. No és una pel·lícula perfecta, però sap treure molta punta al relat, a la seva ànima pop i a uns intèrprets molt entregats a la causa. Va tenir dues seqüeles, Reloaded i Revolutions, però eren molt inferiors a l’original i, en el cas de la tercera part, fins i tot ratllaven la presa de pèl. Però tenien una cosa bona i molt habitual, que era el de tancar l’arc dramàtic sense figures i passar pàgina a una història que, convé dir-ho, tampoc donava per tant. Però com que en aquest negoci mai pots dir mai, Lana Wachowski va sorprendre tothom anunciant que hi hauria un quart lliurament de Matrix, que seria una continuació en tota regla i que Keanu Reeves i Carrie-Anne Moss en serien els protagonistes. Per tant, el títol només podia ser Resurrections.
L’única incògnita ara és veure si els divuit anys que han passat des de Revolution no han estat nocius per a l’interès de l’espectador. La primera és un clàssic, però com a saga mai va saber atrapar. I també hi pot jugar en contra que els personatges són molt carismàtics des del punt de vista iconogràfic, però a la vegada segurament són els herois més freds de la modernitat.
I de què va Matrix Resurrections? Primer de tot, proposa un bany de realisme. Neo viu al món real, a San Francisco, aliè al seu passat com a salvador de la humanitat i sense recordar res de les persones que el van acompanyar en aquella aventura. Però un bon dia, Morfeu reapareix en una versió rejovenida per informar-lo que un nou i terrorífic enemic pot acabar amb el món tal i com el coneixem.
Neo haurà de tornar a triar entre la pastilla blava i la pastilla vermella, obrint els ulls a una realitat que s’ha tornat més complexa que mai. I enmig de tot això hi ha Trinity, l’amor de la seva vida, que un cop més es converteix en la seva guia per a un món ple de perills. A mig camí entre la seqüela i l’operació nostàlgica, Resurrections paga la pena per Reeves i Moss, que sempre han tingut molta química, i també per un notable planter de secundaris que inclou el gran Neil Patrick Harris, Yahya Abdul-Mateen II (l’actor descobert a Aquaman, Us i Candyman sempre és una garantia), Jada Pinkett Smith, Jessica Henwick, Priyanka Chopra, Jonathan Groff, Lambert Wilson, Andrew Caldwell i Christina Ricci.
