Leticia Asenjo: «El sexe no és gens lliure»

La Leti, una divorciada i amb fills a càrrec seu, va d’aventura en aventura. Cansada de tants anys de ser fidel, ara tria i remena al mercat masculí de gangues i bons partits. 

Una autoficció molt personal. Es va separar i es va llançar al sexe lliure?

Tant de bo el sexe realment fos lliure perquè ens hi poguéssim llençar tots alegrement i no haguéssim de patir per embarassos no desitjats, malalties, amants indesitjables, una societat que culpabilitza les dones per reivindicar el nostre plaer, que pressiona els homes per ser màquines de potència, que ens tiranitza a tots per no tenir cossos perfectes, en fi. El sexe no és gens lliure.

Hi ha vida després del divorci...

I tant. El divorci és una experiència molt dura, en el que un projecte en el qual has posat molt d’amor, il·lusió i temps s’acaba. Ningú es divorcia alegrement. Però el que es trenca és la parella, no la vida sencera.

Per escriure aquest llibre va haver d’experimentar coses noves?

Quan ja estàvem treballant la publicació, vaig fer un capítol nou, que és el de Tinder. Mai m’hi havia posat, així que em vaig crear un perfil per veure el què. Vaig entendre per què no ho havia fet fins llavors, vaig durar una setmana. I això és el que vaig escriure.

Més quantitat, millor? 

No, gens. Qualitat sempre! Millor poc però bo, que a l’engròs i de marca blanca cutre.

El sexe femení és coses de «putots», deien a casa seva.

El sexe i el plaer eren cosa dels homes. La meva família ve d’un poble d’Andalusia, on vaig passar tots els estius de la infància i primera part de l’adolescència, i ho veies arreu: els nois que follaven eren uns campions, però les noies amb les quals follaven eren totes unes putes per haver-se deixat.

Qui vulgui ser el seu amant ha de saber que hi escriurà. Va escriure sobre Bernat Dedeu.

No sempre tens l’oportunitat d’acabar sent un personatge d’una novel·la, sóc un partidàs! El Bernat va llegir el text abans, va riure molt i no va tenir cap problema amb què escrivís sobre ell «a cara descoberta». També diré que no tinc gens d’interès a convertir-me en la Bridget Jones de la catalanor, el llibre està acabat i no hi haurà segones parts. Els homes de Catalunya poden respirar tranquils.

«Enamorar-me en català i follar en castellà», és seu.

No és literal, la meva esquizofrènia lingüística no arriba a tant! En el llibre parlo del bloqueig creatiu per no saber ben bé en quina llengua escriure, i també del bloqueig en les relacions i en la por que sentia a no saber com tornar a estimar, després de la separació. Somio en castellà sovint, quan estic molt cansada sense adonar-me parlo en castellà o quan m’enfado és la llengua que em surt. Però en el meu dia a dia, visc en català.

Cal justificar el sexe?

No hauria de ser així! Tothom hauria de tenir el dret de fer el que tingui ganes de fer, sense que hi hagi un judici social al voltant.

Com llença «els teixos», vostè?

Els tiro ben poc, perquè em costa molt que m’agradi algú. Ara, si algú m’agrada, doncs li dic d’anar a prendre alguna cosa.