Dissabte vam tenir un matí atapeït d'activitats al Centre Cívic del Ter. Primer, un acte de presentació d'un llibre de Carmel Rosa, Roc, editat per Curbet Comunicació Gràfica: Quan Catalunya era revolucionària (i feia la guerra), que aplega la reedició de la primera part editada amb anterioritat, l'any 1986, i incorpora la part de la guerra, que és un text inèdit. El mateix editor Quim Curbet, Raimon Obiols i Pia Bosch van ponderar el contingut del llibre i Obiols va desgranar el seu coneixement i la seva experiència de la incorporación al PSC de vells militants del POUM a l'exili que, en el seu retorn, trobarien en el socialisme democràtic la continuïtat de les seves aspiracions de justícia i llibertat
Més tard, Lluís M. de Puig, Puri Molina, Mon. Marquès, Anna Pagans i Germinal Ros van fer un recorregut per la biografia d'Antònia Adroher, la primera dona regidora de l'Ajuntament de Girona, que ha donat nom a la biblioteca de l'esmentat Centre Cívic del Ter i a qui aquests dies es dedica, en el hall de la biblioteca, una exposició explicativa, rica en informació gràfica, de la seva biografia i del seu encaix en la història de conjunt de la ciutat i de Catalu?nya.
De Puig va fer un repàs exhaustiu de l'exili de l'Antònia i d'en Carmel; Mon. Marquès va glossar la personalitat de mestra de l'Antònia, i Puri Molina va transmetre'ns les seves emocions de la descoberta de la forta personalitat d'Antònia Adroher quan va escriure el perfil biogràfic, Antònia Adroher Pascual, aproximació biogràfica, publicat l'any 2002 pel grup Mestres 68.
Molts amics i també els familiars vam reviure així, en un merescudíssim homenatge, les hores compartides i el treball conjunt des d'una activíssima militància apresa en la duresa dels combats ideològics durant la República i la Guerra Civil, i refermada sistemáticament des de l'exili en un treball continuat de combat antifranquista. La dimensió de l'exili, les connotacions dramàticament exigents de la lluita per la supervivència no van apagar la flama ardent de la política en aquesta parella, que van viure com a observadors privilegiats a París els esdeveniments que ara hem recordat i dels que hem fet balança: el maig del 68. Hi ha unes pàgines dedicades a aquests esdeveniments en el llibre La llavor dels somnis, escrit per en Carmel Rosa i l'Antònia Adroher, i editat també per Curbet Comunicació Gràfica. Aquestes pàgines transmeten una visió directa, planera, analítica, intuïtiva d'uns fets que van trasbalsar, durant setmanes, la vida de França i van sacsejar el món sencer posant en evidència les limitacions i les contradiccions de la societat contemporània. Observadors atents i implicats a fons en el joc de les idees, en Carmel i l'Antònia ens fan veure l'impacte profund dels fets de Maig del 68 i la dificultat, per manca de lideratge i per saturació de contradiccions, per culminar totes aquelles energies en un procés de transformació revolucionària. El maig del 68 va canviar el món, però no va alterar els equilibris polítics i l'hegemonia d'un sistema quer podia veure canviar els costums, les actituds, els valors, però que no estava en disposición de ser capgirat del tot en les arrels mateixes del sistema.
Hi ha en les vides d'aquests dos personatges, durant la República, la Guerra, l'exili, i el retorn compartit entre Girona i Banyuls, una profunda càrrega emocional que no hem desgranat encara suficientment.
Veig l'Antònia de mestre vocacional a Ultramort i la veig a Girona convençuda de la força transformadora de la cultura i l'educació, me la miro una vegada i una altra en aquesta fotografia tan antiga i tan moderna alhora, jaqueta negra de cuir cordada amb cremallera, i un aire juvenil i lliure, extraordinàriament atractiu, amb una mirada penetrant i un somriure de fons que l'acompanyaria sempre. Els veig tots dos a les assemblees del Partit, demanant la paraula per treure'ns del marc petit i massa endogàmic de la ciutat, i per portar-nos a una mirada oberta a Catalunya, a Europa i al món. Sento, encara ara, en Carmel posant-nos a un pam de nas la realitat internacional, els cor?rents més recents del sociaslisme europeu, introduint-nos en els debats més rellevants i més ideològics dels partits de llarga tradició democràtica. Els veig asseguts en el Consell de la Gent Gran de Girona i en el Consell de redacció d'El Roure, compartint taula amb en Francesc Pararols, que ens acompanyava també en l'acte de dissabte. Tots junts en un exercici esplèndid de memòria històrica, cadascú en la seva dimensió, i de pensament lliure i solidari. La lliçó que vam aprendre al costat i junts amb aquests dos vells militants del POUM i aquest vell militant del PSUC i oficial de l'exèrcit soviètic, tan joves tots, val més que tots els exercicis que puguem fer ara de comprinmir en les noves formes de legislar sobre la memòria històrica i ens situaven davant d'una interpel·lació refrescant i una magnífica demostració de reconciliació democràtica.
Ara que ahir mateix es va anunciar el retorn de la maleta amb la qual va emprendre el camí de l'exili l'alcalde republicà de Girona (1931-1933), Miquel Santaló, més tard ministre i conseller, ens adonem, un cop més, de la vibració emocional que ens produeix refer les biografies d'aquells que, per les circumstàncies d'una guerra absurda, es van veure forçats a viure, i alguns a morir, lluny de la terra que estimaven, de la ciutat que estimaven tant i d'una part de la família que tenien.
Que el simbolisme d'aquest acte de dissabte passat i d'aquesta maleta retornada ahir siguin la millor manera de reivindicar el retorn efectiu de la plena reconciliació de tots amb els ideals de llibertat i de justícia, i de plena reconciliació amb la terra que ens ha vist néixer.
*Conseller de Política Ter?ritorial i Obres Públiques
