Aprincipis del mes passat el Diari de Girona va tenir l'amabilitat de publicar un article escrit per reflectir la indignació compartida per com està quedant la imatge de la Generalitat i per tant de la nostra capacitat d'autogovern amb el perill cert d'augmentar la greu situació de desafecció que s'estén entre els ciutadans.
L'escrit intentava resumir els antecedents que ens han portat a patir més del compte per la sequera fent comparació de com s'havia previst i resolt el cicle de l'aigua a la Costa Brava.
Constatava com en els darrers trenta anys s'ha establert un sistema complet d'abastament i tractament d'aigües residuals al llarg de tot el litoral, donant resposta al creixement urbanístic de tota la zona. Com els ajuntaments i la Generalitat s'han anat posant al dia i com, a Girona, podem dir que, alliberada l'aigua del Ter de la servitud barcelonina, la circumscripció inclosa la Costa Brava, tot i el fort creixement estructural i estacional, tenim el cicle de l'aigua pràcticament cobert, posat al dia i modern. El colofó va ser la dessaladora de Blanes, inaugurada pel president Pujol.
També vaig expressar la meva disconformitat en com s'han portat les coses respecte al creixement urbanístic i poblacional de Barcelona i el seu cinturó. Aquesta opinió ha rebut, per sorpresa meva, l'atenció i alerta de perill de trencament a Catalunya per part de dos consellers i d'alguns articulistes d'El Periodico, El País i Avui que, via treballs ?informatius, semàfor o articles d'opinió han mostrat la seva incapacitat per a l'autocrítica i la reflexió, a més de les ganes d'amagar el cap sota l'ala. Allò que es diu, o no em sé explicar o no hi han entès res.
Les limitacions pel creixement urbanístic són vàlides per a tothom, Barcelona i el seu cinturó no se'n deslliuren. Com fem la resta de municipis catalans, cal planificar el futur urbanístic de cada municipi, consignant la solució a les infraestructures bàsiques, aigua, depuradora, accessos, dipòsit de deixalles, equipaments, etc.. Model de creixement urbà? quantitat i qualitat?, persones i territori?, turisme de masses o no?, són preguntes que ens hem de fer tots, ciutadans i governants de petites viles i de grans ciutats.
Quan hom fa al·lusió a Barcelona o Madrid no es fa referència a la gent que hi viu. És de ximples no entendre-ho així. Hom es refereix als governs que hi estan instal·lats i dels que depenem. Si jo dic que "Barcelona no em fa pena", vull dir que el problema que tenen, i que cal resoldre, és responsabilitat dels governs municipals que han tingut i, aquests, després de mantenir-se quasi trenta anys en el poder, mereixen la reprovació.
Massa sovint la premsa de Barcelona recull notícies de "comarques" només quan hi ha problemes, encara que la seva difusió tingui conseqüències negatives pel municipi en qüestió. El cas de Lloret és flagrant, sovint menyspreada per alguns mitjans barcelonins que veuen la palla en l'ull del proïsme i no veuen la biga en l'ull propi. Amb la sequera ha quedat en evidència una part important de la "biga en ull barceloní" i els sap greu que altres mitjans, internacionals, magnifiquin el problema. És el seu mateix pecat.
Com a català estic orgullós del que Barcelona és. Admiro Barcelona pel que té i significa pels catalans però aquesta admiració no és obstacle per que pugui expressar una crítica a la falta de previsió i planificació dels seus governants i que els hi demani que "aprenguin la lliçó".
S'han de posar a buscar la mesura definitiva per solucionar les necessitats d'aigua pels propers 100 anys. Si volen créixer, primer han de trobar l'aigua i, si no la troben, han d'afrontar la crua realitat. No a l'inrevés, primer créixer i després "Déu o la Moreneta, proveiran", costi el que costi.
La seva irresponsabilitat passada no pot comprometre ni l'aigua de l'Ebre ni la del Ter, per posar dos exemples clars, ni es poden trobar solucions que sentin precedents perillosos per la sostenibilitat social i mediambiental de tot el litoral català i valencià.
L'article, feta la referència al model de creixement de la conurbanació de Barcelona en comparació al de la Costa Brava, volia posar en evidència la falta d'autocrítica que preval en ambients barcelonins quan s'aborden problemes de la capital en contraposició al rigor de judici a que se'ns sotmet a nosaltres davant ?situacions semblants. No es fa servir igual mesura i, per contra, els interessos i conseqüències que hem d'afrontar són els mateixos, salvant la proporcionalitat.
Barcelona i municipis adjacents trobaran la solució, segur, ho desitjo, però, si us plau, que els governs municipals de l'entorn barceloní es posin a treballar com ho fem a "comarques" i que el Govern de la Generalitat deixi de fer-nos navegar per un mar de mentides, de mentides impunes. Ho demanava i ho demano per la dignitat de les nostres institucions i la imatge de tot el país, Barcelona s'ho val.
*Regidor de l'Ajuntament de Roses (CiU)
