06 de novembre de 2008
06.11.2008

del somni a la realitat

06.11.2008 | 01:00

a Atlanta (EUA) cal visitar la tomba de Martin LutherKing. El túmul, situat enmig de l'aigua, porta una inscripció: "Tenim uns dies difícils per davant. Com a tothom, m'agradaria tenir una vida llarga. No em preocupa. Déu m'ha permès d'arribar al cim de la muntanya. I he vist la terra promesa. Potser que no hi entri amb vosaltres. Però sapigueu que nosaltres, com a poble, arribarem a la terra promesa". L'aigua simbolitza el riu Jordà que separava els israelites d'entrar en aquella terra promesa on Moisès els havia conduït, però sense poder-hi entrar.
Aquestes paraules les va pronunciar Luther King la vigília del seu assassinat a Memphis. Avui, quaranta anys i set mesos després d'aquell dia, podem imaginar que la seva profecia comença a fer-se realitat.
Cinc anys abans de la seva mort, King havia pronunciat a Washington, davant el monument a Lincoln, aquell discurs en què explicava el seu somni. Luther King somiava que era possible que, un dia, els seus fills poguessin viure en un país on no serien jutjats pel color de la seva pell, sinó pel contingut del seu caràcter. Somiava que, un dia, es podria esculpir de la muntanya de la desesperació una pedra d'esperança. Somiava en un país capaç de transformar les discordances en una simfonia de germandat.
Avui, el somni de Luther King pot començar a ser realitat. El passat mes de febrer, Bernice King, filla del pastor assassinat, recordava com el seu pare deia que hi havia tres mals que corquen els Estats Units: la pobresa, el racisme i el militarisme. I afegia que la majoria dels americans d'avui no estan aterrits pels terroristes; que més aviat estan aterrits per la perspectiva de morir isolats i sense cures sanitàries, per les conseqüències de les mancances i de les desigualtats socials.
Avui s'obre una porta a l'esperança. D'entrada ha arribat l'hora d'acabar amb l'estil Bush que ha dut el món a dues guerres sense sentit i a una crisi econòmica sense precedents. La història el jutjarà com a, possiblement, el pitjor president de la nació americana.
Però avui comença, en positiu, una nova etapa. S'obre una porta a l'esperança. L'elecció d'Obama com a president dels Estats Units afecta a tothom dins un món globalitzat. Cal ser-ne conscients. Per això, puc dir que, avui, tal vegada, podem imaginar que el somni comença a fer-se realitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema