06 de novembre de 2008
06.11.2008

prudència

06.11.2008 | 01:00
prudència

La meva companya de seient, al tren, anava posant a parir pel mòbil un tal José María.
- És el responsable de tot el desastre. Mentre continuï en el departament ho tenim clar.
Penjava i trucava a una altra persona, també de l'empresa, per relatar-li les últimes desgràcies provocades pel tal José María. A la cinquena trucada, en què va començar a ficar-se amb la seva forma de vestir i de pronunciar la erra, vaig començar a solidaritzar-me absurdament amb José María, que estava sent víctima d'una conspiració. Atès que el viatge durava dues hores i mitja, a l'hora i tres quarts em va semblar que José María era home mort. Llavors va succeir alguna cosa raríssima, i és que la dona va trucar al mateix José María, el telèfon del qual estava desconnectat, per la qual cosa li va deixar el següent missatge:
- Hola, José María, sóc Pilar, perdona que et molesti. Sóc al tren i trucava per explicar-te com han anat les coses per Sevilla. La reunió ha estat un èxit, però t'hem trobat a faltar, tu saps portar millor que ningú aquests assumptes. Espero que estiguis bé i que al teu nen li ha?gi ?passat la febre. Si no parlem abans, demà a primera hora et passaré un informe.
Resultava sorprenent la submissió amb la qual es dirigia a qui pretenia destruir. Vaig comprendre que José María era el seu cap i que ella aspirava a treure-li la cadira. Potser ho aconseguiria, ja que amb cada interlocutor utilitzava un llenguatge diferent. Podia ser subtil i brutal, de manera indistinta. Mentre parlava, feia dibuixos geomètrics que no tenen significat en un quadern i anava absorbint un gintònic (jo també).
Quan estàvem a punt d'arribar a Madrid, i en un moment d'aparent depressió durant el qual no va trucar a ningú, vaig treure el meu mòbil de la butxaca, vaig fingir marcar un número i vaig dir:
- Hola, José María, sóc jo. Torno de Sevilla en l'AVE i m'ha tocat al costat una dona que ha estat tota la tarda posant-te a parir pel mòbil.
La dona va girar la cara i em va observar amb expressió de pànic. Jo vaig mantenir la intriga uns segons i al final li vaig dir que era una broma, però que en el futur fos més prudent. Es va cagar en el meu pare.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema