Tres sindicats de mestres (Utsec STEs, Aspepc-SPS i CGT), juntament amb col·lectius d'estudiants, han convocat per a demà una vaga i manifestacions per mostrar el seu rebuig a la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Aquest rebuig, però, no és unitari. Comissions Obreres i UGT s'han desmarcat d'aquesta convocatòria i han anunciat altres mobilitzacions per als dies 29 i 30 d'aquest mes. És inqüestionable que l'educació i la qualitat de l'ensenyament preocupa una àmplia majoria de la societat. El problema rau en com s'ha de resoldre i com s'han d'enfocar els remeis per guarir un nivell en línia descendent.
Una de les convocats de la vaga de demà, Rosa Cañadell, secretària d'Ustec-STE's, ha argumentat que no és "una llei original ni catalana", perquè, a parer seu, va contra el model educatiu construït a Catalunya. A quin model es refereix? Al que ha situat Catalunya a la cua dels paisos occidentals, segons els darrers estudis que s'han publicat? Del que es tracta, precisament, és de canviar, reformar o millorar un model que, a judici de molts, no funciona. Per tant, fins aquí és lloable que el conseller d'Educació, Ernest Maragall, hagi agafat el bou per les banyes amb una llei que no trenca amb cap passat, però que proposa reformes per millorar la qualitat, l'exigència i els mètodes. El que no tindria sentit és allò tan gastat de canviar perquè no canviï res. És obvi que hi ha discrepàncies, que aquestes s'han de discutir i que cal escoltar tots els membres de la comunitat educativa. A tots, no només els docents. I, al final, serà una majoria parlamentària la que haurà d'aprovar una llei que, com totes, no serà del grat de tothom. De moment, parlamentàriament parlant, és satisfactori que treballin conjuntament els dos principals partits, PSC i CiU. Aquestes lleis ni les poden imposar les minories ni s'han de canviar després de cada elecció.
