Les cultures en les quals vivim ens condicionen molt la manera de veure i viure les coses. Citem-ne uns quants exemples: la poligàmia és normal en alguns països africans i la veiem abominable al món occidental, els cargols són una menja excel·lent per a la majoria de catalans i una cosa horrible d'engolir a la majoria de llocs del món, o els homes vestits amb faldilla van de gala a Escòcia i van disfressats a més de mig món.

Doncs bé, amb els condicionants culturals d'aquí, resulta que hem arribat a donar més importància a un títol universitari si està signat pel Rei que no pas si està signat pel rector d'una universitat. Això és el que, entre d'altres, diferencia el que s'anomena títol "oficial" i títol "propi" d'una universitat. Sí, ja sé que, a més, els títols oficials són els que segueixen els continguts curriculars publicats al BOE, però és que això no hauria de ser una garantia. És la universitat qui té el coneixement.

Fa uns quants anys Esade no emetia títols oficials i si algun dels seus graduats volia accedir a un lloc de treball de l'Administració era com si no tingués títol universitari. Per sort, de feina en tenien a dojo! Les empreses no dubtaven pas de la seva vàlua. I és que algú realment pensa que abans els graduats d'Esade no tenien formació universitària? Si sempre són als primers llocs dels rànquings mundials!

Una altra controvèrsia: quan una mateixa universitat emet títols "oficials" i títols "propis", jo em pregunto si no són els mateixos professors qui ensenyen i avaluen en ambdós casos. I encara que fossin diferents, jo me'n refiaria més que un rector em certifiqués una titulació que no pas un cap d'estat!