La Generalitat recupera el vell somni noucentista de la Catalunya-ciutat, amb aquest ambiciós pla de la futura xarxa d'autobusos directes entre 20 ciutats catalanes, entre les quals Banyoles, Figueres i Girona, i Barcelona; però també entre Lloret de Mar i Blanes, tan properes, i tan allunyades.
Les infraestructures són un debat enfadós. Vegin la vergonya que implica que els viatges en tren de la línia ferroviària que passa per Vic i mor a la Cerdanya triguin tant o més temps que fa quaranta anys. O que la Selva marítima tingui unes comunicacions per carretera dignes del Ral·li Costa Brava. El transport per les vies principals és de l'Estat, però la Generalitat ha trigat anys i panys a plantejar solucions al desgavell de les infraestructures, més enllà de reclamar-ne les competències. Aquesta nova xarxa d'autobusos directes significa connectar l'impuls barceloní, amb ciutats com Manresa, Lleida, l'estació fantasma de l'AVE de Tarragona, i comarques com el Pla de l'Estany, l'Empordà, Penedès, Anoia o Garraf.
Ens diuen que en les hores punta, els busos sortiran cada trenta minuts. Si aquest pla es fa realitat, amb carrils busos inclosos, com es farà aquesta habilitació? S'ampliaran les vies, o es farà en detriment dels vehicles? D'on sortirà el finançament? En aquest plantejament es nota el traç de geògrafs; de professionals com Oriol Nel·lo. El bus seria el complement perfecte del transport ferroviari preexistent. Un encert. Recordin Pau Vila, que va recuperar el sentit de comarca, amb quelcom tan quotidià com veure on van pagesos i compradors al mercat setmanal.
