La marca Dalí és inqüestionable i sempre he pensat que quina sort ha tingut, té i tindrà Figueres del pintor. La capital altempordanesa seria molt més grisa del que ja és sense l'artista i les extravagants històries que sempre l'han rodejat i que han contribuït a crear una de les millors campanyes internacionals de màrqueting. Per això, m'estranya que fins ara ningú s'hagi interessat per portar al cinema la vida de Dalí. Quan per fi productors i directors s' hi decideixen, tres projectes coincideixen en el temps, però potser només un veurà la llum... La Fundació ja ha tret el cap, com fa amb quasi tot el que implica les quatre lletres de l'artista. No veu clar el film que ha de protagonitzar Antonio Banderas perquè, segons ha revelat l'actor, no està d'acord en aquella part que explica com es van aprofitar de la pèrdua de facultats del pintor per explotar el seu nom. La Fundació ho nega i assegura que no es tracta de censura. I, doncs, què és? Tot seguit diu que està oberta a negociar. A negociar què? El guió? Si Dalí aixequés el cap es faria un tip de riure, perquè aquesta història no deixa de ser un capítol més del llegat dalinià.
