És veritat que totes les democràcies modernes tenen un Tribunal Constitucional, o algun organisme semblant, que vetlla com és lògic per les rectes aplicacions dels principis constitucionals. Però, difícilment, trobaríem una altra democràcia amb un Tribunal Constitucional tan polititzat, tan pressionat per tothom, tan desprestigiat i amb tan poc reconeixement moral i polític com el de l'Estat espanyol.

Entre les moltes causes que han ajudat al desprestigi, s'erigeix l'haver admès a tràmit l'Estatut de Catalunya. Un estatut que ja és llei i llei orgànica. I que ja s'està aplicant.

I és que, com ja apuntava la setmana passada, existeix una contradicció de base en el fet que l'Estatut de Catalunya es trobi pendent de sentència en el TC. Així es desprèn de l'article 152.2 de la Constitució espanyola, tema que aquests dies està saltant a les pàgines d'opinió dels rotatius, avalat per reconeguts juristes. L'esmentat article diu "una vegada sancionats i promulgats els respectius estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que aquests estableixin i en referèndum entre els electors inscrits en el cens corresponent". Sembla, per tant, que l'Estatut de Catalunya, aprovat al Parlament, a les Corts Generals de l'Estat, i en referèndum per la ciutadania no pot ser modificat ni derogat si no és per referèndum.

Per tant, hem de convenir que l'Estatut català és al Tribunal Constitucional inconstitucionalment? Doncs, si el TC procedeix a l'anul·lació o supressió d'algun dels articles de l'estatut ara en litigi, o en fa una interpretació esbiaixada, la sentència no tindrà cap validesa legal? Catalunya tindrà tot el dret de passar per alt la sentència i seguir aplicant l'Estatut, com ja apunten alguns consellers de la Generalitat?

Podríem fins i tot acceptar que l'Estatut s'hagués sotmès a anàlisi pel Tribunal Constitucional abans del referèndum. Però un cop fet el referèndum i un cop el poble ha parlat no hi ha possibilitat de modificació. No hi ha possibilitat de modificació mentre el text de l'actual Estatut del 2006, ja en vigència, no es torni a posar en referèndum. Això és el que diu la Constitució espanyola en l'article 152.2.

Com és doncs que el tribunal constitucional vol emetre sentència sobre una cosa que no pot modificar? Com es pot entendre que el TC hagi caigut en aquesta trampa? Com és que cap dels nostres polítics s'ha adonat, fins ara, d'aquesta contradicció? O, en tot cas, quina estranya lectura s'ha procedit a fer per trobar una escletxa on agafar-se per a una actuació semblant?

Hem de concloure que en democràcia l'arrel del dret, de la justícia i de les lleis és el poble, no a la inversa. En el nostre cas, (la constitució espanyola) així ho ratifica. Allò que el poble ha aprovat per referèndum només es pot canviar per referèndum.

A més a més, l'Estatut és un pacte polític entre Catalunya i Espanya (un pacte molt migrat, per cert). Però si aquest pacte es trenca unilateralment, les conseqüències, tant per Catalunya com per Espanya, poden ser desastroses.

O és que convertirem les derrotes en victòries? Això dependrà de nosaltres.