Avui és el dia. El dia de les 25 hores i dels 24.000 planys pel canvi de posició de les broques, les busques o les agulles del rellotge. Avui sortirà per la tele un ramader explicant que les vaques han fet una mica menys de llet, una senyora amb mantellina farà cap a l'església una hora abans de missa de dotze i l'homenot aquell que sempre fa salat s'avorrirà com un musclo a l'andana de l'estació.

Avui discutirem si es fa fosc més aviat o si serà més clar a l'hora de llevar-se. Els economistes parlaran d'estalvi. Els escèptics, de conxorxa internacional. I l'energia, que ni es fa ni es destrueix, es transformarà en l'argument d'uns quants articles de diari.

A partir d'avui, i durant uns quants dies, conviurem amb els dígits equivocats. L'hora nova, l'hora vella. Qui es recorda de l'hora del sol? Són tantes i tantes les andròmines que a cada instant ens marquen el minut i el segon, que la disbauxa horària es perllongarà una bona quinzena. El rellotge del cotxe, el rellotge del mòbil, el rellotge del canell, el rellotge de la paret. I, sobretot, el rellotge despertador. A la ?tardor, cap problema. Ningú no ha estat mai castigat per arribar seixanta minuts abans a la feina. El problema és a la primavera, quan ens roben una hora de son.

Avui serà un dia llarg. A mitja tarda ens agafarà una sensació estranya. Fitarem la carena urbana i la claror tindrà un punt especial. N'hi haurà que clamaran al cel, n'hi haurà que atribuiran al jet lag sobtat els desoris del rellotge vital. Avui les campanes faran tres pics i repicó. I els quarts seran quarts i les hores repetiran una hora.

Avui el calendari farà les paus amb l'òrbita terràqüia i el sol tornarà a ser el centre de l'univers. Els científics aniran a dormir una mica més tranquils i els homes i les dones d'estar per casa aprofitaran per dir que no han entès res. Que a pagès, això no passava.