Aclariments
del CF Les Planes
Pere Bosch Llach.
President del C.F. Les Planes.
En referència a l´article publicat al Diari de Girona del dia 3 de novembre de 2009, voldríem aclarir alguns punts exposats en aquesta crònica abans esmentada.
La junta directiva, jugadors i cos tècnic del CF Les Planes reitera la seva comdemna ja expressada per carta al Sr. delegat d´àrbitres de Girona i al col·legiat Sr. Antonio Sillero.
Dins de les instal·lacions esportives, abans, durant i després del partit, el Sr. col·legiat en cap moment va ser agredit i va tenir sempre el suport de la junta directiva. El senyor president i el senyor delegat del Club Futbol Les Planes, van acompanyar-lo fins al moment de pujar al seu cotxe i veure´l marxar en direcció a Girona. Així doncs podem desmentir totalment l´intent d´atropallament, ja que també haurien atropellat el senyor president i el senyor delegat, que anaven al seu costat.
Tots sabem que arbitrar partits de futbol és molt difícil i tothom es pot equivocar, prova d´això és que el nostre equip ha guanyat, empatat i perdut partits i no s´han produït cap mena d´incidents. Si en aquesta ocasió l´àrbitre va haver d´estar una estona al centre del camp no va ser pel fet d´haver-se empatat el partit, sinó per l´actitud desafiant cap a l´afició, que va demostrar amb gestos, actituds grotesques i vergonyoses per ser efectuades a dins del terreny de joc per un senyor col·legiat. Mentre el Sr. Col·legiat estava el mig del camp esperant per entrar al vestidor va comentar amb el senyor president i el senyor delegat del CF Les Planes que era el quart partit de la present temporada que havia tingut incidents.
També voldríem remarcar que durant el partit va fer comentaris despectius contra l´equip local.
La junta directiva, jugadors i cos tècnic del C.F. Les Planes no tenen cap culpa dels fet ocurreguts fora de les instal·lacions esportives i del municipi, tal com sembla que vol fer entendre la crònica abans esmentada.
Violi´ns, Sr. Cruyff!
jordi massoni alemany. llafranc.
La selecció catalana de futbol ha estrenat seleccionador. Encara no som oficials, però sens dubte tenim el seleccionador més mediàtic a què podríem aspirar. Els promotors de la idea no han amagat aquesta intenció de promocionar-se a través de fitxar el senyor Cruyff, i a mi no em sembla malament. El senyor Cruyff en la primera roda de premsa ja ha engaltat un bon titular als periodistes: no parlarà en la nostra llengua perquè «no vol violar el català...». Au, vinga, senyor Cruyff, no ens enredi, que ja som grandets i fa molt que sentim aquesta excusa de pa moreno: «Jo no parlo català perquè el parlo molt malament». Si el parla malament, provi d´aprendre´n. Amb un xic de voluntat no és difícil. Fixi´s en en Txiqui Beguiristain, que, foraster com vostè, al cap de quatre dies ja parlava un català envejable. A mi més aviat em sembla que aquesta actitud és una prova més de la seva proverbial caparroneria pel que fa a la llengua del país que l´acull des de fa... trenta-sis anys!
Jo mai no li demanaré que faci les neutres ni les geminades com les fa en Modest Prats, ni que faci un ús rigorós dels pronoms febles (ja m´acontentaria que el fessin els presentadors de TV3 o de Catalunya Ràdio!), però si ha d´encapçalar la selecció catalana, una institució nascuda a partir d´una reivindicació nacional tan sentida, el mínim que podria fer -ara sí- és intentar-ho. Tothom li ho agrairia i li ho aplaudiria. No ho dubti. Fins i tot els del Crackòvia. D´altra banda ja estem tots acostumats a la seva particular manera de dir i no crec que ara vingui d´un pam. Provi-ho, senyor Cruyff. Com diu en Pedro Guerra, «contamíname». Jo, li ho ben asseguro, mai no m´ho prendré com una violació. Potser m´afeccionaré al futbol i tot.
Els últims micos de la cadena educativa
mar bosch oliveras. girona.
La majoria de persones que ens dediquem actualment al digne ofici de mestre i que estem en aquell moment anterior a l´interinatge, estem bastant descontentes.
És propi de la feina del subtitut comportar una situació de desplaçaments i canvis constants de companys, d´alumnes, de centres. Adequar la vida a la incertesa i a la provisionalitat. Totes aquelles coses relatives a l´aprenentatge d´un ofici i a la consolidació d´una vocació s´afegeixen a la dificultat constitutiva de ser «el subtitut».
Tot plegat, gràcies a la gestió de la conselleria, s´ha complicat encara una mica més. De tot això se n´ha parlat àmpliament durant els darrers mesos i és ben coneguda l´oposició frontal de mestres i sindicats als ben intencionats però poc reeixits nomenaments telemàtics.
Aquesta «evolució» dels nomenaments que hauria d´haver servit per agilitzar tràmits, per evitar desplaçaments innecessaris als serveis territorials a cada acte de nomenament, està essent tristament coneguda per d´altres vessants poc encoratjadores.
Substituir el tracte humà en l´acte del nomenament comporta suprimir la transparència, la claredat i la justícia del mecanisme. S´ha perdut la seguretat de la tria presencial. Una seguretat que trobem tan a faltar en aquest moment on el desconcert s´agreuja per un ritme de contractació rovellat i coix. Com tantes coses en el nostre entorn, exceptuant les ganes de treballar i d´entendre´ns. Per tota la resta, gràcies senyors per donar-nos feina.
Podrien ser tan amables, si us plau?
Xavier Serra Besalú. girona.
Em diuen que hi ha mossos d´esquadra que, per protestar, no posen multes en infraccions menors. Serien tan amables de -per exemple- «posar-se la gorra a l´inrevés» o algun altre senyal, per tal de preveure si me la clavaran o no per coses menors? Ho dic perquè fins ara només s´estalviaven aquesta mena de càstig, generalment una «clavada pecuniària», les persones simpàtiques (tinc unes amigues que en això se´n surten força) i, en canvi, ara sembla que podrà ser més democràtic, tot i que -com sempre- caldrà tenir sort.
