Cartes

Lluís Esquena Romaguera.

Torroella de Montgrí.

Esquerra Republicana de Catalunya, amb el suport del PSOE, pretén que se suprimeixin els crucifixos de tots els centres escolars, basant-se en la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, que assegura que els crucifixos en les aules són "una violació dels drets dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions". El curiós és que també pretenen que se suprimeixin en els centres concertats, inclosos els religiosos, la qual cosa és un contrasentit. És que no saben que els pares trien aquests centres, precisament perquè desitgen educar als seus fills d'acord amb un sentit cristià de la vida, expressat entre altres coses, per aquests símbols? Si s'apliqués aquesta mesura s'estaria en contra de la jurisprudència invocada, puix que també suposaria "una violació dels drets dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions"; dret que també la Constitució espanyola reconeix explícitament.

Un barri

amb tres estrelles

Joan J. Alcalà Quiñones. girona.

L'any 2009 és sense cap mena de dubte l'any dels Roca, en Joan, en Josep i en Jordi. També de l'Anna i la Xani, i, com no, dels seus pares, la Montserrat i en Josep. Tots ells entorn d'una empresa, il·lusió!, comuna: el Celler de Can Roca. La seva història es remunta a principis de la dècada dels anys seixanta del passat segle XX. És llavors quan l'arròs, les tapes i els famosos calamars a la romana del restaurant de Can Roca fan les delícies d'uns comensals lliurats a la cuina de la Montserrat i a la paraula d'espontània conversa d'en Josep. Passa el temps, però no l'engrescament de la gent que acudeix al restaurant. Can Roca esdevé una fita de bon servei, de bona taula, per a molts gironins, sense distinció de classes. El menjar de Can Roca ajunta persones i apropa el barri de Germans Sàbat a la ciutat: Girona. Aquell "poble" tan definit en la seva personalitat deixa d'ésser un barri distant, poc conegut i, a vegades, incomprès. És el principi de la transformació d'un barri obrer, Germans Sàbat-Taialà, en una entitat de convivència evolucionada positivament. Segons paraules d'en Joaquim Nadal, exalcalde de Girona i conseller de la Generalitat de Catalunya, "É és el que ha experimentat la transformació més important de Girona i possiblement de tot Catalunya".

Però anem fent camí cap a aquesta esmentada fita de consideració social. En Joan i en Josep, els fills dels Roca del restaurant popular, l'any 1986 inauguren el Celler de Can Roca, al costat de l'establiment dels seus pares. Poc temps més tard, s'afegeix a la nissaga de restauradors el petit dels germans, en Jordi. Un trio perfecte de "J": Joan a la cuina, Josep de sommelier i en Jordi, que és el de les postres. Els nivells de qualitat són cada dia més notoris. I, merescudament, arriben els primers premis. L'any 1995 la prestigiosa guia Michelin els atorga la seva primera estrella. La premsa se'n fa ressò. Es qualifica la cuina del Celler com a extraordinària. També s'hi donava, en alguns comentaris, un matís peculiar: el barri on ?s'ubicava. Naturalment que la paraula barri no era emprada en un sentit elogiós; tot al contrari.

Però la família Roca mai ha renunciat als seus orígens (el pare havia estat conductor, potser el primer, de la línia d'autobusos que feia el servei regular entre Girona i el seu barri de Germans Sàbat-Taialà). Ara, quan se'ls ha estat lliurada la tan preuada tres estrelles Michelin, un dels germans, en Josep, deia amb un to d'oberta reconeixença: "Venim d'un barri obrer, d'un restaurant que va començar modest, i ara estem al cel gastronòmic que mai havíem pensat tocar".

La ciutadania gironina i molt especialment les persones del seu barri estan encantats amb les tres estrelles de Can Roca. Gràcies a ells, els tres germans del Celler, Girona i el seu barri de Germans Sàbat-Taialà també poden presumir d'unes estrelles de superació, respecte i bona cuina. Ja som un punt geogràfic ben definit per la seva especial distinció mundial en l'elit de la gastronomia.

Els Roca es mereixen el nostre més sincer agraïment i felicitació. Enhorabona i endavant!

Im-post-mortem

JOAN MARIA MACIAS MERLO. GIRONA.

Vull felicitar DcG per la seva tribuna popular d'aquesta secció que està contribuint que les forces polítiques moguin finalment fitxa en el tema de l'impost de successions. Tant se val si és per una qüestió preelectoral com si és per una injustícia impopular, el fet és que la seva modificació és avalada per la immensa majoria dels ciutadans i en democràcia és el que compta. Només un petit reducte ideològic n'està fent oposició, això confirma la validesa de la reforma, ja que apel·lar que va en contra l'esperit del Pacte d'Entesa és com dir que aquest pacte va ser antinatura. No cal dir que l'impost ha d'acabar desapareixent, però anem pel bon camí. Només trobo a faltar, mentre s'hagi de pagar, que no es preveu la liquidació de l'impost en funció del nombre dels hereus legals directes. Es pot produir un greuge comparatiu important si només es produeix l'exempció sobre un legat unitari sense tenir en compte la possibilitat del dret de diversos beneficiaris, tot donant una continuïtat patrimonial "completa" només si es té un sol fill, per exemple. O sigui, caldria aplicar, si és el cas, el benefici reductiu per cada individu receptor acreditat i no sobre el conjunt de l'herència com a base del càlcul. No es tracta de beneficiar els que més tenen, sinó d'evitar una desigualtat i greuge familiar patrimonial en funció del nombre de fills del finat. No és el meu cas, però la igualtat, la justícia i l'equitat contributiva han de ser pels vius, ja que en el cementiri tots són i serem iguals.

Vergonya futbolera

Maria Ballesteros Cassany. Girona.

Sóc del Barça i em fa vergonya que el seu president doni una imatge no massa bona dels catalans.

L'altre dia llegint el diari apareix una fotografia d'ell bevent amb una ampolla de vi a la mà i tota l'americana i camisa mullades d'alcohol. Realment em sento avergonyida de tenir una persona així que representi aquest equip, i si més no, els catalans. Crec que no és just per cap dels aficionats del Barça i que se sentin d'aquest equip, que ho portin a la sang. Trobo que una persona tan important com és ell, o tan important com és el seu càrrec, no hauria de fer aquestes coses, sinó que hauria d'actuar d'una manera responsable, pensant en el que realment està representant i el que significa per a l'altra gent. La seva actuació ara està donant una mala imatge del que som els "culers" i els catalans. Crec que tothom estarà d'acord amb mi si dic que qualsevol persona que sigui del Barça i/o catalana se sent indignada amb tal comportament.