Cartes

a tot el personal

de l´hospital

de Figueres

eduard payrà ferrer. girona.

Com agrair a un ser humà alguna cosa, és fàcil, quedes amb ell/ella i agraeixes, expliques i li dediques tot el temps que faci falta per demostrar-li tot l´agraïment del món, o l´invites a dinar o sopar, o simplement cada vegada que el veus li mostres el teu agraïment amb petits detalls.

Ara bé, com agrair a tot un col·lectiu i a tot un grup de diverses persones, és més difícil, ja que tens la sensació que per molt que facis o diguis, no estarem a l´altura que ells varen estar en el seu moment.

Parlo del grup humà que em vaig trobar a l´hospital de Figueres, va ser el diumenge 4 d´octubre, cap a primera hora de la tarda, jo entrava amb la meva filla en braços per diverses ferides al cap, en companyia del meu germà i l´àngel de la guarda de la família. No varen perdre ni un minut, amb la tranquil·litat i la fermesa amb la qual han de fer ús el col·lectiu de metges i infermeres, van agafar la meva filla i li varen practicar una operació de 4 hores, les més llargues de la meva vida, tot i que amb la tranquil·litat de saber que al costat de la meva filla hi teníem el nostre àngel de la guarda. Un cop acabada la operació i sabent que la meva filla ja estava fora de perill, varen venir un altre grup humà dins l´hospital que són tan importants com els metges, cirurgians, anestesistes?, són les infermeres, les que vigilen i li donen continuïtat a la feina tan ben feta dels metges, cirurgians, anestesistes i d´altres. En tot moment vaig tenir la tranquil·litat que la meva filla estava en bones mans, i ella m´ho va transmetre amb la seva millora dia a dia.

Massa vegades ha estat criticat aquest i d´altres hospitals per algun error humà o mecànic, i crec que les crítiques són bones i necessàries per millorar. Però massa poques vegades agraïm la feina d´un col·lectiu que està sempre en el punt de mira de tothom, donem per fet que tot ho han d´arreglar, donem per fet que són màquines humanes ensinistrades per curar, i ens equivoquem pensant així, són tan humans com nosaltres i, per tant, amb tot el dret d´equivocar-se.

Crec que una carta com aquesta no és un gest suficient per demostrar l´agraïment de la meva família cap a vosaltres, tots els de l´hospital de Figueres tenen el nostre agraïment per haver salvat la meva filla gran, no tinc les suficients paraules en el meu vocabulari per donar les gràcies, però sí que puc posar tot el meu sentiment en dues paraules: moltíssimes gràcies. I va per a tot el personal de l´hospital, des del metge més brillant fins a l´encarregat de manteniment, passant pel personal de la cafetereia o de la llibreria, a tots us donem les gràcies.

I a tú, àngel de la guarda de la família, que per sort et tenim cada dia per agrair-te que no ens deixessis ni un moment i sabem que ho vares passar tan malament com nosaltres: moltíssimes gràcies.

Moltes gràcies de tot cor i que passeu unes bones festes de Nadal de part de tots els nostres familiars.

Model insostenible

josep serra quintana. girona.

A la notícia que amb les vegueries Catalunya passarà de 130 a 207 diputats, cal afegir-hi l´estol de funcionaris que hauran d´omplir les oficines dels veguers. Cal també recordar que a l´Estat espanyol sobren més de 150.000 funcionaris. Ni l´Administració ni els polítics combreguen amb els criteris d´eficiència econòmica quan es tracta d´ells mateixos, ans al contrari.

Aquest país acabarà amb un de sol que rema i deu que dirigeixen, organitzen i planifiquen cada palada. No calen crisis econòmiques per portar l´economia d´aquest país a una paràlisi, només cal seguir com anem i a viure, que són dos dies!!!

Aminatu Haidar

Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.

Quan l´any 1999, va morir el rei del Marroc Hasan II, el rei d´Espanya, Joan Carles de Borbó, es va manifestar molt afectat, fins al punt de declarar que sentia com si s´hagués mort el seu germà gran; voldria pensar que aquest sentiment parentesc encara pot ser viu, amb la continuïtat del regnat del Marroc per part del l´hereu Mohamed VI, després de mútues manifestacions.

En aquests moments que el govern del Marroc ha discriminat un ésser humà sahrauí, pel fet de defensar els drets que tot ésser humà ha de poder tenir, és quan el Rei d´Espanya hauria de mostrar a tot el món el seu sentiment i abnegació que en el seu dia va manifestar a l´hereu del que ell considerava com el seu germà gran; el Govern espanyol no pot córrer el risc que Haidar mori al nostre país, (Lanzarote), quan no és tan lluny dels seus familiars, lluitant per allò a què tothom té dret, i que el rei del Marroc nega a molts milions de ciutadans; no vull pensar, quines conseqüències, es poden derivar, si aquest cas no té el final esperat per tot els demòcrates, i els que estan a favor de les reivindicacions per les quals Haidar posa la seva vida en perill.

Per l´alliberament de l´Alakrana, com és el més lògic del món, es va remoure terra i mar, i es va pagar un rescat, per enriquir els pirates i segrestadors; per als cooperants catalans esperem que es faci el mateix , perquè és de sentit comú i de sentit humà; i en el cas de Haidar, tot i que sembla que no es pot comparar, crec que s´ha de tenir en compte el que pot representar per als milers de sahrauís, si s´aconsegueix flexibilitzar la repressió del Govern marroquí, que aquest sector que no fa massa temps era responsabilitat espanyola, pugui gaudir de l´autodeterminació, que fa anys estan reclamant, i que per contra, estan sotmesos a la més indignant ­repressió; jo no sé si l´Islam prohibeix la solidaritat, o és el rei del Marroc, perquè no veig cap manifest per part dels marroquins que tenim a casa nostra, que posi el govern del Marroc en el compromís d´atendre els precs de la societat sahrauí.