Qualsevol persona (o entitat), domiciliada a Girona o no, que visqui i treballi a la ciutat o que simplement s'hi trobi, que s'hagi dirigit a l'Ajuntament (o a qualsevol institució o persona empleada de l'Ajuntament) i no hagi obtingut resposta o cregui que la resposta rebuda vulnera els seus drets, pot presentar una queixa al defensor de la Ciutadania de l'Ajuntament de Girona. Pot fer-ho de diferents maneres: presencialment, de dilluns a divendres de 9 a 14, a la plaça del Vi, 1; per correu postal, a l'adreça esmentada i codi postal 17004; per telèfon: al 972 41 94 44; per correu-e a defensordelaciutadania@ajgirona.cat; o a través del web: www.giro?na.cat/defen?sor/queixa.html.

La història del defensor de la Ciutadania a Girona és d'una truculència remarcable, digna d'un novel·lot. Tot va començar fa -atenció!- 22 anys. El llavors cap de llista de CDS a Girona, Eduard Herrero, va anunciar en la campanya electoral de 1987 que si guanyava les eleccions crearia la figura municipal del Defensor del Ciutadà. No va guanyar, però la idea, com altres de l'oposició, va ser aprofitada immediatament per l'equip de campanya de Joaquim Nadal. Així, en el programa electoral del PSC de 1991, hi constava ja el compromís de crear el "defensor del ciutadà de Girona".

El setembre de 1992, l'alcalde Nadal va anunciar la creació d'aquest càrrec, "que tindrà com a funció defensar els interessos dels ciutadans davant l'Ajuntament". El desembre de 1994, Girona va crear la figura jurídica del Defensor del Ciutadà al ROM (Reglament Orgànic Municipal). Tanmateix, el temps va anar passant en forma de mesos, en forma d'anys i en forma de lustres..., i aquí no es nomenava ningú. A començament de 1998, la revista El Pont del Dimoni de Santa Eugènia acusava l'alcalde Nadal de no complir la seva promesa. Finalment, l'octubre de 1998, l'alcalde va anunciar que el nomenaria abans d'acabar aquell any, però que ho volia fer sense pressions, sense filtracions i amb garanties d'imparcialitat. Els noms que corrien per la ciutat fruit de "filtracions" eren els de Salomó Marquès, Narcís-Jordi Aragó, Antoni Domènech i Joan Paredes.

Heus ací, però, que a mitjan gener de 1999 el més calent era a l'aigüera. Nadal, que deia tenir ja un candidat, va pactar finalment amb l'oposició no nomenar ningú fins després de les eleccions d'aquell any. El Dr. Sarquella, de CiU, considerava que si s'havien esperat 7 anys, es podien esperar 120 dies més fins passades les eleccions. A finals de setembre de 1999, l'alcalde Nadal va revelar que pensava en Maria Teresa Seseras, advocada de la Bisbal com a defensora del ciutadà. L'alternativa era Francesc Pararols. A mitjan novembre de 1999, tota l'oposició va consensuar el nom de l'advocat Ramon Llorente per ocupar el càrrec. Al cap de poc, Nadal vetava i rebutjava Llorente per la manera com s'havia plantejat... Finalment, al cap de no poques picabaralles polítiques, a començament de desembre de 1999, Girona va tenir defensor, en aquest cas, defensora del ciutadà: la Sra. Teresa Seseras. La tercera setmana de desembre va rebre els vots de 23 regidors: els del PSC, CiU, ERC i ICV-AV. El PP es va abstenir argüint que un salari de 300.000 pessetes era excessiu...

En el ple de votació del 20 de desembre de 1999 l'alcalde Nadal va fer aquestes "delicades" precisions: "el primer defensor dels ciutadans és la mateixa Administració amb un funcionament impecable (sic), i que en tot cas el defensor del ciutadà és la prova del nou (sic), un filtre més i una garantia democràtica afegida". Que és allò de dir: tindrem defensora del ciutadà, però tindrà poca feina perquè nosaltres ja fem bé les coses... El 19 de gener de 2000, Maria Teresa Seseras va prendre possessió del càrrec. En el mèrit de Seseras s'ha d'anotar el fet d'haver obert forat en l'hermètica i "infalible" administració de la ciutat per acostar els drets als ciutadans i ciutadanes, i d'haver hagut de competir amb el populista programa de ràdio i després de TV de Girona, L'alcalde fil directe, on, com a les millors sèries de l'oest, l'alcalde-xèrif aclaria els temes sobre la marxa en viu i en directe. La defensora va viure el relleu en l'alcaldia: Nadal va deixar el seu lloc a Pagans. Passades les eleccions, l'any 2003, el consistori va renovar la confiança en l'advocada de la Bisbal, que va anar resolent dubtes i assentant la figura del Defensor. L'octubre de 2008 va acabar el seu període en el càrrec. Va continuar, però, amb una pròrroga fins a l'abril de 2009.

Finalment, el 14 d'abril de 2009 fou escollit per unanimitat l'advocat laboralista Ramon Llorente, el mateix que l'alcalde Nadal havia vetat l'any 1999. Ramon Llorente és un ciutadà molt estimat a Girona, amb un bagatge humà i professional incontestable i ple d'integritat. Nascut l'any 1951 a Cástaras, província de Granada, Llorente hagué d'emigrar a Girona amb la seva família quan tenia 6 anys. S'instal·laren a les barraques de Montjuïc on residiren fins al 1969. Estudià a l'escola pública de Montjuïc, al Seminari Conciliar i el batxillerat per lliure. Va fer la carrera de dret a la Universitat de Barcelona amb una beca estatal i es va especialitzar en dret laboral i de família. A banda de les tasques de la professió, ha participat en diversos moviments socials, sindicals i polítics. És fundador i president de l'Associació Amics del Castell de Montjuïc.

L'eslògan de propaganda del tríptic de la seva Oficina és tota una declaració de principis: "Complim els nostres deures, exigim els nostres drets!" La fotografia, també: el defensor, a peu dret enmig de veïns, a la plaça Assumpció de Sant Narcís. El canvi de "defensor del ciutadà" a "defensor de la ciutadania", tampoc no és gratuït.

Cal confiar en la persona, en l'oficina que representa, i fer-ne ús.