El debat sobre el llegat d'Agustí Centelles m'al·lucina. Una de les coses que més m'han sorprès és que molta gent troba definitiva l'oferta monetària del Ministeri de Cultura com a argument dels fills per prendre una decisió. Home, si els ofereixen 700.000 euros i la Generalitat no, llavors la decisió és clara! És el que pensa la majoria de la gent. Lamentable.
D'entrada cal dir que no és veritat que la Generalitat no ?esti?gués disposada a pagar, de fet quan va declarar patrimoni cultural el llegat del Centelles, no pretenia altra cosa que impedir que els negatius anessin a un propietari desconegut via una coneguda companyia de subhastes de Londres. Però que ningú s'enganyi, hauria d'haver pagat el mateix que els pagava la subhastera. És a dir, pretenia només aconseguir el dret a retracte.
Però anem al tema de fons. Agustí Centelles estava dolgut per dues raons. La primera perquè una part del seu llegat estava a Salamanca, com un element més del botí de guerra. I segon perquè a inicis dels vuitanta la nova Generalitat convergent no tenia cap interès a aconseguir les imatges ja que desmentien la visió que s'estaven construint de l'oasi català durant la II República i l'absència de conflictes socials, alhora es començava a teixir el fantasma d'una resistència no vinculada a les forces antifranquistes PSUC; FNC, CCOO, etc., sinó al Palau de la Música. Resistències somiades que amagaven la col·laboració entusiasta de la major part de la burgesia catalana amb la dictadura, inclosos els gestors del Palau d'aquells anys fent la gara-gara al dictador.
Ara bé, em sembla un sarcasme i un insult a la memòria de Centelles que el seu llegat acabi al final a Salamanca. És a dir, és com si la biblioteca d'un jueu acabés exposada a l'arxiu de la Gestapo per voluntat de la família. Hi ha temes en què els diners no haurien de ser el motiu principal per prendre una decisió. Aquest home va haver d'exiliar-se i va tornar derrotat perquè a una ciutat espanyola -Salamanca- hi havia un dossier on explicava la seva militància comunista. A més allò que va poder guardar per tal que no anés a parar a mans de la dictadura franquista al final, i a canvi de diners, tot va aÉ Salamanca! Deplorable. El que no va poder fer Franco ho aconsegueixen 700.000 euros. Mentrestant el Ministeri de Cultura d'Espanya ha actuat com si ho fos de França.
Aviso. Quan em mori, els meus papers de la militància antifranquista no vull que vagin a parar a mans de cap institució que es pugui relacionar amb el franquisme, ni per tot l'or del món!
