Cartes

LluÍs Batlle i Gargallo. Girona.

Des de la impotència de veure com l´administració malgasta els diners del contribuent, per falta d´estudis tècnics seriosos, comprenc la inquietud del Sr. Lluís Corredor quan, en la bústia del passat dia 27 de febrer, es lamenta de la falta de residències per a minusvàlids. Però voldria dir-li que, a parer meu, si volem que el transport es vagi decantant cap al ferrocarril, les estacions han d´estar en el centre de les ciutats, de manera que el màxim de gent hi pugui accedir a peu i l´ús d´autobusos sigui el mínim inevitable. Si s´ha ­d´anar a una estació lluny del centre amb llançadores, es perd temps, comoditat i diners.

En el cas de l´aglomeració Girona-Salt i si fos una única estació d´alta velocitat aïllada d´altres trens, el millor lloc seria cap a la frontissa del Güell, però el fet d´existir ja el passadís de la via actual, aconsella aprofitar-lo i mantenir l´estació conjunta de trens normals i d´alta velocitat i d´autobusos, en el mateix lloc d´ara.

El malgastament que lamento, consisteix a construir un túnel i una estació d´alta velocitat evitables. Si en lloc de construir-los, s´aprofités el futur túnel de la línia convencional posant-hi la mateixa via mixta que es munta ara, tots els trens d´alta velocitat amb parada a Girona podrien utilitzar la mateixa estació, primer elevada, després soterrada, de la línia convencional. I es podria ­enderrocar el viaducte igualment. Per als trens d´alta velocitat sense parada es construiria la línia directa per l´oest de l´autopista, a cel obert i amb molt pocs habitatges a prop.

La diferència entre una cosa i altra val uns 300 milions d'euros, que més o menys, ve a ser la xifra que demana saber el Sr. Lluís Corredor. Ve a ser la diferència de cost entre construir 6.000 metres de línia d´alta velocitat innecessàriament, en túnel, en lloc de fer-ho de manera més barata, a cel obert.

Cal revisar les plataformes per a minusvàlids als autobusos

Laura Tornés Font. bescanó.

Som tres amigues de Bescanó que vam anar a passejar per Girona; n´hi ha una que va en cadira de rodes automàtica. En el trajecte de Bescanó a Girona, l´autobús amb plataforma el conduïa una noia molt eficient, tant per enlairar la cadira al bus com, a l´arribada, per baixar a l´estació, perfecte.

Arribades a Girona, la cosa ja no va anar tan en solfa com hauríem volgut, la cosa no rutllava prou bé: a moltes botigues la noia no podia accedir-hi amb la cadira de rodes perquè no hi havia rampes. Va arribar l´hora d´anar a dinar. Volíem agafar l´autobús interurbà de la la línia 3 a la plaça Marquès de Camps de Girona i fins a Salt; s´atura el bus d´aquella hora conduït per un home amb cara de pomes agres i quan, després de fer una maniobra absolutament innecessària, treu la rampa, li queda a la banda de la carretera, a un pam de la vorera; la cadira automàtica de la meva amiga no té pas ales per poder superar el desnivell.

Quan el xofer se n´adona, intenta recollir la rampa i rectificar, però la rampa fallava i no es va recollir ben bé fins al quart intent. Evidentment, això ha comportat un bon col·lapse a la carretera de Barcelona, quin desastre: tot de gent esperant per pujar al bus i de cotxes tocant el clàxon.

Al final, sort que venia un altre autobús al darrere al qual hem pogut pujar. Ja cal que quan es revisin els autobusos, no s´oblidin de revisar les platafornes, encara que no siguin d´ús habitual.

Agraïment a

Isabel Ruiz Margalef

Carles Font Planella. Skaphos Sub Palamós.

Voldria agrair a la Sra. Isabel Ruíz, representant política de CiU a l´Ajuntament de Palamós, l´organització el passat dia 26 de febrer al Centre Cultural La Gorga de Palamós de la conferència-col·loqui «La protecció del territori: sí al consens, no a la imposició» que va desenvolupar Ramon Espadaler, diputat de CiU al Parlament. Notables i enriquidors van ser els ítems expressats tant pels confe­renciants com pel públic assistent, refermats per l´experiència del Sr. Espadaler com a exconseller de Medi Ambient i que va qüestionar els processos que es porten a terme respecte al parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter i la reserva marina de les Formigues. Projectes que estan generant fonts de conflictes i les causes que es van deduir són degudes als límits, que haurien de ser flexibles per consensuar la figura de protecció. Pel que fa als usos haurien de ser concrets per evitar conflictes. S´ha demostrat que en l´òrgan de govern hi han de ser presents totes les parts afectades i els criteris de gestió han de ser clars. Important, tenir garantit els recursos que es destinaran per garantir la qualitat del projecte. I sobretot, com s´ha demostrat en el projecte de la reserva marina Illes Formigues les institucions, que en tenen les competències, han de ser al capdavant en tot moment per dirigir consensuadament i evitar conflictes per demostrar per què es fa, què hi esperem i perquè ho volem