Fa just un mes, a Sevilla, en un simposi sobre el suïcidi, es va plantejar l'efecte protector que exerceix l'espiritualitat entesa com a dimensió transcendent de la persona. Una preocupació creixent quan parlem d'adolescents i joves, per als quals el suïcidi representa la segona causa de mort. Per tant, malgrat els corrents actuals de laïcisme (negació simplista i uniforme dels valors transcendents de la societat), cal acceptar el repte d'oferir una educació que permeti desenvolupar la transcendència.
S'oblida sovint la diferència entre laïcisme i laïcitat. Entenc que el laïcisme és pervers de soca-rel, i proposa una uniformitat no religiosa de la societat. Entenc la laïcitat, en canvi, com el reconeixement que l'estat democràtic és "llec" en matèries religioses, que no pren postura davant d'aquestes i que accepta amb respecte tota manifestació religiosa que no vagi associada a una transgressió de la llei i dels drets humans (parlem de religions, no d'individus).
Per tant, l'estat laic té el deure de vetllar pel desenvolupament dels valors suprems de la persona. I aquí retornem al tema de l'espiritualitat, com a sensibilitat cap als valors transcendents. "No es veu bé si no és amb el cor; allò essencial és invisible als ulls", li diu la guineu al Petit Príncep de Saint-Exupéry.
Per tant, una bona educació laica, que tingui presents els valors de l'esperit, no és un obstacle sinó una preparació per a l'educació per la fe. Els interrogants sobre la vida i sobre la transcendència de la nostra vida són universals i eterns. Se'ls plantegen igualment els joves i adolescents d'avui que els de l'edat mitjana. Potser no els arriben a explicitar, immersos com estan en el món de les presses i les tecnologies. Però que no les explicitin no vol dir que no hi siguin. Aleshores, apareix la recerca d'experiències i creences que pretenen omplir aquest buit espiritual. I creuen en alienígenes, bruixes, cacofonies, espiritisme, i un llarg etcètera de succedanis extratemporals que no omplen, que creen més buit. O descobreixen tot un arsenal de conductes que permeten prendre distància dels sentiments de frustració i incertesa interns. Des del consum de substàncies a la velocitat, o a les conductes sexuals impulsives.
Defenso un estat laic, que respecti les creences espirituals i religioses dels seus ciutadans. I que respecti a les famílies el seu dret de transmetre uns valors espirituals i de fe. I, sense voler pecar de pessimista, denuncio com, en nom d'un fals progressisme, s'està avançant cap a un laïcisme disfressat de "laïcitat de la ximpleria". Sabíeu que a Suècia, l'estat menys religiós de la Unió Europea, les classes de religió són obligatòries?
