05 de març de 2010
05.03.2010

Cartes

05.03.2010 | 01:00

Resposta a l´article de l´Albert Soler
Helena Meléndez i illa. salt.
Ai Soler, que pixes fora de test! Que fàcil és parlar per parlar, oi? Si t´haguessis informat mínimament, segur que no hauries publicat aquest article, carregat de demagògia i amb crítiques tan gratuïtes i incertes. Com pots posar tothom dins el mateix sac? Ni tots els saltencs som racistes, ni tots els immi­grants són delinqüents! Diria més, la major part de la gent de Salt, inclosos els nouvinguts, intentem lluitar dia a dia pels nostres drets (entre ells la seguretat) i perquè hi hagi cohesió social. No pots afirmar, per quatre cràpules que es van posar davant les càmeres el passat dijous, que els saltencs siguem una colla de racistes, de la mateixa manera que jo no tindria dret a afirmar que per culpa de quatre periodistes com tu, tots fossin una colla de sensacionalistes irresponsables. Crec que deus als saltencs una disculpa, les teves afirmacions i d´altres de similars ens fan un flac favor. Em permets un consell? Primer informa´t i després emet el discurs, no al revés, t´estalviaries més d´un maldecap.
Hauries de saber que hi ha molta gent a Salt que no som baixets, ignorants, lletjos, calbs ni tenim caspa... Quina sort no ser com tu?

De delicte a dret
Jaume Catalán Díaz. GIRONA.
La llei, aprovada al Senat el 24 de febrer, converteix en dret una cosa que sempre ha estat un delicte. I és que en la llei encara vigent, de 1985, l´avortament és un delicte despenalitzat en tres supòsits o casos: si l´embaràs suposa un greu perill per a la salut o la vida de la dona, si és probable que el fetus neixi amb greus tares físiques o psíquiques, o si l´embaràs és fruit d´una violació. Ara, amb la nova llei, l´avortament passa a convertir-se en un dret jurídicament exigible i amb finançament públic. Entre les moltes coses que la nova llei altera, penso que aquest fet és el més greu, convertir en dret un delicte que queda com a tal delicte recollit a la Constitució.


Per fi marxa el Niu
vicenç gabriel cara fernández. flaçà.
He llegit al diari que per fi retiren el Niu, un grotesc artefacte sense sentit que destrossava l´skyline de Girona. Quan em quedava a dor­mir a Girona, el primer que veia per la finestra era aquesta horripilant cosa que alguns varen justificar per un interès artístic. En quina baixa consideració tenen l´art. Al cap del temps el que era un verd que volia imitar vegetació va començar a brutejar i a descolorir-se, donant una imatge de deixadesa total, a part d´incrementar la sensació de grolleria injustificada i imposada.
Quan l´estaven instal·lant un es preguntava per a qui anirien els diners malgastats en una aberració com aquella, a qui es devien favors tan grans com per permetre que un barracó amb quatre males imitacions de fulles al voltant malmetés d´aquesta manera l´entorn del Barri Vell gironí. I d´altra banda... molt de niu però ben poc ecològic, ja que els barracons prefabricats com el Niu no aïllen bé el clima, i la despesa que ha generat en energia el feia doblement injustificable. Sort que ja el treuen.

La UE, amb capital financera a Luxemburg
Daniel gómez martín. girona.
En una població com Girona, d´uns 85.000 habitants, se situa aquest gran Ducat financer, que compta amb més de 3.000 funcionaris europeus fixos, i 1.000 d´itinerants, a tenor de les reunions a Brussel·les, Estrasburg o al petit país. L´experiència per aquelles terres fredes com a estagista de la Cort d´Auditors Europea, m´ensenya que per poder accedir a aquest bon ofici fix de funcionari europeu cal fer l´examen de l´EPSO. Parlo d´ofici, perquè al meu entendre és un treball eficient, eficaç, amb bon ambient de treball, puntualitat, eficàcia, temàtica interessant i ben remunerat. Per als curiosos, voldria comentar que certament hi ha funcionaris, amb més de 10 anys d´experiència, que disposen de xofer i sous de 4.000 euros mensuals, però no són la majoria.
Els requisits d´entrada per als espanyols se´ns dificulten amb l´entrada de nou països de l´Europa dels 27, fet que tanca la porta a l´época de succió espanyola a aquelles institucions. Els requisits d´entrada son alts, entre els quals que el simple fet de viure i sobreviure a Luxemburg t´obliga a parlar almenys tres llengues: l´anglès, imposat a escala mundial; el francès, parlat pels granats de la casa europea i el luxemburguès (barreja d´alemany i francès).
Es pot parlar de sobrediplomacia europea? Sí, però ja s´estan començant a adoptar mesures per no fer una màquina burocràtica de l´Europa dels 27 amb el Tractat de Lisboa; amb alguna primera mostra d´ineficiència en l´intent d´aprovació Constitucional Europea, aprovada amb dos anys de retard.
No obstant, el sentiment europeu al meu entendre no cal perdre´l, ja que tot i que el nivell de vida de Luxemburg dobla l´espanyol i m´atreveixo a dir el català, ja que és un paradís fiscal, industrial i natural; en temps de crisi es quan més cal entendre la idea global d´Europa.

Després del dia 28
Carles Puig Madrenas. LA BISBAL ­D´empordÀ.
Dilluns passat, 1 de març, estava molt cansat després de 3 mesos de feina, juntament amb molta gent, per organitzar la consulta popular sobre la independència de Catalunya, a la Bisbal. Però ha valgut la pena i estic orgullós d´haver participat en un procés en què he cone­gut gent collonuda que ha treballat en equip, sense ànim de protagonisme per part de ningú. Els grans tertulians, els grans polítics i els mitjans de comunicació del poder, suposo que ens tractaran com quatre gats que s´han posat la barretina en un acte folklòric per la independència. Nosaltres hem estat al carrer i hem vist com la majoria de la gent està farta de tot. Els nostres dirigents havien aconseguit anestesiar el poble. El 28F ha aconseguit despertar moltes consciències i augmentar l´autoestima de molts catalans.
Les notícies sobre la immigració, si no són negatives com en el cas de Salt, no apareixen a la televisió. A la Bisbal hem sortit al carrer, hem parlat amb tots els col·lectius i els hem convidat a votar. La resposta ha estat molt positiva i la participació d´aquests nous catalans, molt alta.
Voldria donar les «gràcies» a TV3 pel seguiment del 28F. Suposo que no ha pogut dedicar-hi ni 1 minut perquè el Sr. Montilla presentava un llibre i l´alcalde de Barcelona es passejava pels suburbis nevats de la seva ciutat buscant casa per al 2022. O potser perquè el musical Hoy no me puedo levantar, que fan a la capital, ha arribat a les 300.000 actuacions. Els de comarques n´estem farts de la ignorància de TV3. Només sortim quan algú ha trobat un bolet de cinc quilos. Els que no passa a Barcelona, no passa!
Finalment voldria animar tothom qui ha participat en la consulta, arreu del país, a continuar lluitant pel nostre objectiu comú, que és la independència. El camí no serà fàcil, però ho aconseguirem!

Calonge
eliseo guillamon cruz. calonge.
L´actual alcalde de Calonge s´escuda en l´anterior, Sr. Roselló, que és el culpable de les llicències de construcció i que ell mai les donaria, cosa que no és certa ja que ha estat donant llicències d´obres en l´antiga urbanizació Mas Pere, perquè per llei va ser recepcionada per l´ajuntament per la qual cosa en l´actualitat és un barri més de Calonge i encara manca del més elemental dels serveis, com són les clavegueres, asfaltat i il·luminat públic. No obstant això se segueixen donant llicències de construcció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook