En el conegut passatge bíblic de la benedicció dels nens per part de Jesús (Marc 10:13-16, Mateu 19:13-15, Lluc 18:15-17) el missatge del Redemptor recollit pels evangelistes té molt a veure amb conceptes com ara la senzillesa de cor, la neteja i la humilitat d'esperit; en definitiva, amb la innocència. Llàstima que alguns hagin reinterpretat aquest tradicional costum jueva de la imposició de mans en un sentit força més pervers i no hagin, en canvi, complimentat alhora allò al qual també es refereix Mateu 18: 6 (no en sentit literal, és clar): "Si algú escandalitza un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que el pengessin al coll una pedra de molí i l'enfonsessin al fons del mar."

La pederàstia o abús sexual comès amb nens constitueix una de les moltes parafílies descrites per la psicologia i que pateixen un nombre no petit d'individus. No obstant això, a diferència d'altres de totalment innòcues, i per les serioses repercussions que pot produir en el psiquisme del menor implicat (al costat de l'afectació d'altres béns), es tipifica com a delicte en la majoria de legislacions. Últimament s'està parlant molt dels abusos sexuals comesos pels membres del clero, generalitzant un fenomen que en realitat no es presenta en el col·lectiu religiós en major proporció que a la resta de professions o estats. I encara que hi ha qui apunta cap a determinades condicions de l'ordenació sacerdotal com a causa del magnificat problema, probablement res tingui a veure el trastorn amb la imposada observança del vot de castedat ni amb el celibat, ja que aquestes infraccions penals són comeses també i en gran mesura per persones casades i amb fills i que porten una vida sexual pretesament normal i sana amb les seves parelles.

La tipificació dels delictes sexuals en la legislació espanyola ha evolucionat de manera vertiginosa des de l'aparició del Codi penal de 1995, havent-se succeït les reformes sobre la matèria sempre en el sentit d'ampliar els il·lícits, incrementar les penes i tutelar reforçadament -no sempre amb encert- els més indefensos, entre els quals hi ha els menors. Aquesta línia sembla mantenir-se en el projecte de reforma que està actualment tramitant-se al parlament, que obeeix, entre d'altres raons, a la "necessitat" de transposició de la Decisió Marc 2004/68/JAI del Consell, de 22 de desembre de 2003, relativa a la lluita contra l'explotació sexual dels nens i la pornografia infantil i al compliment de la Proposició no de Llei aprovada pel Congrés dels Diputats el dia 3 de juny de 2008 mitjançant la qual s'insta el Govern a realitzar determinades modificacions legals en matèria de delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals.

En aquest projecte es creen noves figures com la captació de nens perquè participin en espectacles pornogràfics o el fet de lucrar-se intervenint-hi. En relació amb els delictes relatius a la prostitució s'incorpora com a típica la conducta del client en aquells casos en els quals la relació sexual sigui amb una persona menor d'edat o incapaç, i així mateix es crea la pena de privació de la pàtria potestat per a quan s'hagin desatès les obligacions que aquesta imposa en relació amb la indemnitat sexual del menor.

Però a pesar dels declarats bons propòsits que la inspiren, la verdadera ratio legis de la futura regulació és, sens dubte, i així ho proclama el prelegislador en l'Exposició de Motius del Projecte de Llei, "l'esdeveniment en els últims temps de casos d'especial gravetat que ha provocat a la societat la reobertura del debat al voltant a les respostes jurídiques previstes per als delinqüents sexuals, en particular en aquells supòsits en els quals les víctimes són menors d'edat." Més aviat hauria de dir, que "ha provocat en els mitjans de comunicació", i no certament a la societat, ja que aquesta apel·lació a la "societat" és sovint la coartada de qualsevol govern per operar reformes legislatives que no sempre calen per existir ja suficients mecanismes preventius o repressius.

És sabut que la política criminal també és (i cada vegada més), política. Els partits han vist amb claredat que el Dret penal és un valuós instrument electoral la rendibilitat del qual no és precisament menyspreable, així que per què no utilitzar-lo encara que sigui a costa de la racionalitat i coherència del sistema penal? Per cert, que aquesta serà -si s'aprova- la 27a reforma del Codi penal des de 1995, text que, per naturalesa, hauria de gaudir de més estabilitat a causa de múltiples raons que ara no és del cas explicar, però que els successius governs han preferit defugir. Esperem que aquest cop s'encerti.