Les enquestes d'opinió són letals per al PSOE. Les mesures de restriccions econòmiques i de contenció de la despesa han deixat KO el president de govern. El PP ja li treu un avantatge de més de deu punts a les portes de les eleccions autonòmiques i de les municipals. La situació de desconcert a les files socialistes és tan gran que els seus barons pensen que el partit serà escombrat a la majoria de comunitats i als principals ajuntaments. És molt difícil que Zapatero pugui tenir poder de reacció. La seva figura ja està amortitzada i la presidència europea ha estat la seva autèntica tomba quan la majoria d'analistes polítics escrivien tot el contrari a les darreries de l'any passat. La crisi econòmica s'emporta els governs, siguin del color que siguin, però el president espanyol durant massa temps va estar passiu i negant una problemàtica econòmica que des d'Europa s'anunciava dia rere dia.

El Govern s'ha vist obligat a castigar les clases mitjanes del país. La retallada als funcionaris i la congelació de les pensions són un autèntic míssil a les files de l'electorat socialista. D'altra banda, la desaparició d'algunes ajudes de caire social acaben de rematar uns ciutadans que es refugiaran en l'abstenció o bé hauran de cercar altres opcions polítiques en les properes conteses electorals. El PSOE no ho té gens fàcil i el nerviosisme d'alguns presidents autonòmics pot precipitar els esdeveniments. Zapatero ja no és un reclam electoral i caldrà cercar recanvi. De moment, des de Ferraz no es veu la necessitat d'un avançament de les eleccions, però sí que ja hi ha veus que demanen un nou líder. Ha estat molt simptomàtic que en els pitjors moments demoscòpics del Govern hagi estat el ministre Blanco qui ha donat la cara, mentre la resta estaven tots gairebé missings.

Abans de l'estiu Zapatero remodelarà el Govern de dalt a baix. Necessita oxigen i només el pot trobar amb algunes cares noves. De la propera composició hauria de sortir el nou candidat. I no serà fàcil l'elecció perquè al PSOE si li acosta una llarga travessia del desert. Avui gairebé domina tots els racons del poder i es pot quedar sense gairebé cap: fins i tot en alguns ajuntaments importants els seus candidats estan superdesgastats. Només un miracle o un gravíssim error de Rajoy podria canviar els actuals pronòstics, però una vegada més es demostra que les eleccions no es guanyen des de l'oposició, sinó que es perden des del govern. El cas de Zapatero no deixa lloc a dubte quan -obligat per Europa- ha pres unes mesures imprescindibles però incompreses per la majoria de la ciutadania. Sol, sense suports parlamentaris i amb un PSOE que se'l mira de reüll, el seu final de mandat pot ser caòtic. Possiblement si hagués fet cas de l'exministre Solbes avui no es trobaria tocat i enfonsat, però Zapatero no escolta i va a la seva. La síndrome de la Moncloa es torna a repetir.