Cartes

amb la Devesa

Lluís Corredor climent. girona.

L'enllumenat és un dels dèficits més grans d'aquest espai. De les quaranta hectàrees d'arbrat només en romanen il·luminades les cinc vies més importants, a raó d'un fanal cada cinc metres per banda. Aquesta llum es pot considerar correcta per a aquestes avingudes, però i la resta? La resta queda, a la nit, a la fosca més profunda, constituint així un lloc ideal per a tot tipus de vicis i de delictes. És clar que els gironins acostumen a tenir seny i ja no s'hi aventuren.

Però no acaba aquí la cosa, perquè les làmpades estan situades en pals de fusta com els que hi havia a la ciutat abans de la guerra o com podem veure encara en alguns poblets deixats de la mà de Déu, com la mateixa Devesa. Fa tan bonic veure aquells pals de fusta i aquells cables penjant entremig dels arbres...

Quan a tot arreu els cables de l'enllumenat estan soterrats, tot i l'enrenou que s'ocasiona quan els han de reparar aixecant el paviment, en el pomposament nomenat Parc de la Devesa, tan fàcil com sembla obrir una rasa i enterrar-los, estan penjant pels aires com banderetes de Festa Major.

Una mostra més de la deixadesa d'aquest indret gironí tan nostre.

Prohibir èticament

Lluís vilà fernández. la bisbal d'empordà.

Em sumo a l'abolició del patiment infligit als toros a l'espanyola, però també a la matança del porc a la catalana. Potser caldria prohibir tot intent de sadisme i massoquisme.

El tabac mata l'ésser humà, lentament, mata tots aquells fumadors que estan en contra de la humiliació als braus i a l'espectacle de la seva mort. La conducció negligent també és causa de moltes morts mentre el conductor infractor està a favor de prohibir la tauromàquia. La ingestió d'aliments plens de productes nocius per a la nostra salut també emmalalteix, no obstant això, odiem els toreros mentre ens cruspim ben de gust tota la química industrialitzada i transgènica del món. El fum dels cotxes també és destructiu i contamina la sang humana, es podria prohibir el petroli i demanar al Parlament que els autos funcionin amb energia neta mentre estem en contra de les corrides de toros.

Els nostres fills absorbeixen violència televisiva en forma de dibuix animat, els corromp, podríem exigir als nostres polítics l'abolició de tota aquesta porqueria reunint un bon grapat de signatures mentre seguim odiant la matança patètica del brau. Podríem, també, abolir l'acció brutal de dos congèneres esbatussant-se al damunt d'un ring mentre odiem "la fiesta nacional".

Dir prou als senyors de la ?guerra que maten nens inocents en nom de la pau seria la més gran de les fites... La incongruència i la poca capacitat d'anàlisi ens fan dèbils davant el joc polític, la manca d'una ètica d'abast universal ens converteix en membres d'una societat cada cop més tendent a la paranoia.

El centre de dia

de Portbou

josep m. loste i romero. portbou.

El centre de dia de Portbou; és a dir, el que oficialment s'anomena "Centre de Serveis d'Atenció Integral a la Gent Gran en l'Àmbit Rural de Portbou El Balcó", va ser inaugurat el passat 21 de juliol per la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. Aquesta és una infraestructura social vital per al futur de Portbou. De fet, la posada en marxa d'aquest centre representa la culminació d'un treball seriós, d'una molt bona feina política de l'equip de govern de l'Ajuntament de Portbou i, molt especialment, de la tenacitat i la perseverança política del regidor de Serveis Socials, Sr. Gerard Garcia i Vergés.

Com a portbouenc i ciutadà de Catalunya em sento satisfet perquè s'hagi pogut tirar endavant una "obra social" tan important. També considero que és de justícia agrair i felicitar el govern de la Generalitat i, molt particularment, la consellera Carme Capdevila i tota l'estructura del seu departament a les comarques gironines. No hi ha dubte que aquest centre per a la gent gran a Portbou és un exemple més de la tasca a favor dels més desafavorits; és a dir, de la política social en majúscules, que ha portat a terme aquesta conselleria arreu del país.