El president de Ryanair, el controvertit i innovador Michael O'Leary, que va acudir personalment a Barcelona per inaugurar aquestes noves rutes, ho va deixar ben clar: és el negoci. O'Leary va traspassar la responsabilitat del futur dels aeroports de Girona i Reus a Aena i les autoritats catalanes. Va demanar una reducció dels costos per operar en els aeroports menors, igual que en altres països europeus. Com que no se'n va sortir en el seu intent d'obtenir rebaixes en les taxes de l'aeroport de Barcelona, ara reclama que aquesta reducció sigui via Girona i Reus, de la mateixa manera que els ajuts públics li han servit per posar, inicialment, tarifes més barates a Barcelona que als altres dos aeroports catalans. Ell té els seus càlculs fets i tant li fa si s'estalvia diners a Barcelona o a Girona: l'objectiu, com a empresari emprenedor, és el negoci final. Ja ho havia provat per una altra via, com explicava el conseller Joaquim Nadal en un article publicat divendres al Diari de Girona: «Abans d'arribar al Prat, Ryanair va fer un intent de plantejar un increment de les aportacions institucionals de Reus i Girona per garantir que l'arribada al Prat es produiria sense cap repercussió en la disminució de vols i passatge dels altres dos aeroports catalans». Nadal afegia que «aquí es va deixar clar que quedar-nos com estàvem no podia tenir preu». De moment, qui hi sortirà guanyant més és Ryanair. L'aeroport de Barcelona també perquè optimitzarà la vella terminal que havia quedat desèrtica després d'inaugurar-se la T-1. Aena, probablement, es quedi igual. El que sumi de Ryanair se li restarà d'altres companyies. Els principals perjudicats seran Girona i Reus amb una progressiva disminució de passatgers. També altres aerolínies que operen des del Prat. Michael O'Leary sap el que fa. I la resta? No serveix apel·lar al sentimentalisme. El mercat no entén ni de drets adquirits, ni de quedar-se amb els braços plegats.
