Les autoritats meteorològiques de l'Estat informaven ahir, dimarts, que segons els seus estudis la temperatura dels mesos d'estiu, juliol i agost, ha augmentat 2 graus per sobre la mitjana. Aquest és l'estiu més xafogós dels quals hi ha dades, juntament amb el del 1970. També asseguren que l'augment de temperatures es notarà sobretot en la meitat sud de la Península. Parlem molt del canvi climàtic, i els meteoròlegs i climatòlecs són escèptics sobre aquesta por moderna que tot es congeli o tot s'escalfi, segons les modes, i ens convertim en una mena d'homes i dones de la glaciació, o viurem en un gran desert. Però allò cert és que l'augment de temperatura és un fet contrastat, i en bona mesura, l'acció de l'home com a animal contaminant accelera el fenomen. I quan el clima s'altera, s'alteren els fenòmens meteorològics.

Els nord-americans, els reis de les conspiracions, juguen un paper important. Les grans companyies petrolieres paguen estudis i assajos de científics i intel·lectuals per justificar que el petroli ni és tan contaminant, ni el seu ús és tan dolent. I a un estudiós, com a tothom, li agrada sentir-se ben pagat i important. Als anys 80, el lobby petrolier va tombar el primer cotxe híbrid d'una companyia automobilística nord-americana perquè el veia com un perill real pel negoci, i va tombar les lleis d'energies alternatives de Califòrnia.

La realitat és que la tecnologia, el motor dels vehicles o els consums energètics semblen adormits en l'època de la producció en cadena. És possible que en un món on es patenten milers d'invents a l'any, no avancem en matèria energètica? O no ho fem a la velocitat amb la qual es mou l'informàtica o l'electrònica? A principis del segle XX, un científic multimilionari, Alba Edison, va enfonsar l'idea d'un geni anomenat Tesla. Per què ho va fer? Tesla havia inventat un sistema de producció elèctrica massa barat. I Edison sabia que allò era un bé per a la humanitat, però no era negoci. Ja saben a quin preu paguem l'electricitat.

Si als dos graus d'augment de temperatura li ajuntem que tenim en el món països que són autèntiques bombes de rellotgeria, per una població en augment que no mantenen en condicions dignes, per mal repartiment de la riquesa, amb augment de l'integrisme islàmic o perquè els seus polítics són incapaços, no cal ser gaire llest per trobar-hi problemes. S'imaginen Indonèsia, Filipines, Egipte, Nigèria, Algèria o el Marroc d'aquí a 15 anys, amb el ritme que duen actualment? L'horitzó que es dibuixa ens fa replantejar les polítiques actuals, i molts negocis que, a mitjà termini, són una ruïna per a tots nosaltres.