Per què els governs en general tenen tantes dificultats per gestionar i resoldre els conflictes amb èxit? Quin és el cost d'aquests conflictes per a la governabilitat i la convivència pacífica dels ciutadans?
Massa sovint els governs acostumen a abordar els conflictes públics per mitjà dels seus símptomes i no de les seves causes. Aquest és un error freqüent que dóna solucions poc d'acord amb el conflicte generat. Els governs es veuen forçats a cercar solucions immediates, amb un alt grau d'incertesa respecte del resultat, enfront d'una realitat complexa i diversa, tant pel nombre d'actors en joc i d'interessos, com per la dificultat d'escollir entre les possibles fórmules existents.
Steven D. Levitt en el seu best-sellerEconomia Freaky explica, per mitjà d'exhaustives investigacions, quins són els factors causals que predisposen o generen l'aparició o la resolució de determinats conflictes públics, com per exemple, el creixement o la disminució de la criminalitat. Així, ens mostra que, en contra de les prediccions d'experts, responsables públics i l'opinió pública, un dels factors principals de la disminució de la delinqüència amb violència a Nova York i d'altres ciutats dels Estats Units en la dècada del noranta va ser la legalització de l'avortament, vint anys enrere. Més enllà de consideracions morals i de posicions en contra o a favor que les dones puguin avortar, les dades mostraven com el descens de la natalitat de nens de famílies pobres i desestructurades fruit de l'avortament va impedir, vint anys més tard, l'engrossiment de llistes de persones infelices i empeses a delinquir. Levitt també constatà altres causes importants com l'increment d'efectius policials i els canvis en el mercat de les drogues.
Aquest cas ens serveix per subratllar la transcendència de saber detectar les causes dels conflictes, ja que de la manca d'encert en la seva anàlisi es deriven quatre conseqüències preocupants i negatives per a la política, per als governs i per a la societat:
1) La incapacitat per trobar solucions efectives, satisfactòries i durables.
2) L'acumulació de problemes sense resposta i la seva intensificació.
3) El desprestigi de la classe política i la política democràtica com a sistema.
4) L'increment de la frustració general i la constatació de la baixa idoneïtat dels sistemes clàssics coercitius i tecnificats de resolució de problemes.
Totes quatre conseqüències destaroten i fan més complexa la governabilitat i la convivència pacífica. A més, posen en dubte la capacitat de la política i de les institucions públiques de regular els conflictes i les relacions entre els agents socials.
I és que avui, els ciutadans exigeixen als polítics la capacitat de saber gestionar amb èxit els conflictes i, per tant, no n'hi ha prou d'estar investit de legitimitat electoral. Per tot això, cal que els governs es dotin d'una nova sensibilitat cap als conflictes públics que passa per la detecció i l'anàlisi a temps de les seves causes i no dels seus símptomes, i la generació d'espais per a la creació i construcció compartida de processos de resolució de problemes i conflictes amb els agents implicats i afectats.
