Cartes

M. Àngels Pagès i Calvet. Ventalló.

Diumenge 24 d´octubre serà el dia mundial del Domund. El papa Benet XVI, en el Missatge d´aquest any, ens invita a la pregària i, tot i les dificultats econòmiques, al compromís de l´ajuda fraterna i concreta per sostenir les joves esglésies.

Desgraciadament aquesta situació de crisi que s´està vivint en el món afecta d´una manera més agressiva els territoris de missió.

Portar a terme l´anunci de l´Evangeli és tasca difícil per als missioners i missioneres que donen la vida, en els llocs de més pobresa i necessitat. Per poder fer front a tantes necessitats, els cal la nostra cooperació espiritual i econòmica.

El lema per aquest any, és: «Volem veure Jesús». Amb la nostra resposta de caritat i germanor podrem dir: «Mireu Jesús».

Tant de bo que aquesta jornada ens animi a prendre consciència del gran bé que fan els missioners i ens faci més generosos tant en l´oració pels seus fruits com en la nostra ajuda econòmica.

Ajuts i subvencions

JOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac.

Moltes vegades ens sorprenen les coses que hauríem de tenir presents: és una paradoxa estranya, on les veritables necessitats no són ateses amb l´eficiència que caldrien. Tots som coneixedors d´aquesta problemàtica a la qual avui vull fer referència; a ningú se li escapa la manca d´atenció que reben algunes famílies, amb una situació més que precària.

Sóc conscient de la manca de recursos de l´administració i de les dificultats que aquestes tenen per poder atendre les sol·licituds, però no podem acceptar de cap de les maneres que el poc de què es disposa per la crisi sigui distribuït de forma irracional, on moltes de les subvencions passen per un estudi i control rigorós, sense adonar-se del qui de veritat se´n podria beneficiar.

És un tema puntual al qual quasi ningú veu una sortida equitativa: si volem parlar d´immigració, sense entrar en xenofòbies extremes, se´ls subvenciona per aprendre català amb una quantitat mensual de diners públics. En canvi, les famílies autòctones afectades de pobresa i sense recursos són discriminades per la manca de aquest ajut econòmic. Llavors cal preguntar-se: És just què uns rebin subvencions i ajuts per a la integració lingüística, i en canvi altres amb greus problemes econòmics i socials es quedin sense cap cobrament per subsistir?

Una burla a la feina de tota una vida, i a l´entrega per un poble

JORDI PUJOLAR BACH. SANTA CRISTINA D´ARO.

Aprofito aquest mitjà per obrir un debat i obligar a la reflexió a qui correspongui sobre la pèssima gestió del patrimoni de la família Anlló, per part dels organismes públics competents. Recordem que l´esmentada família era la propietària de la major part dels establiments hotelers de Sant Feliu de Guíxols. I amb la mort d´ambdós germans, Francesc i Joan, sense hereus, deixaven com a únic beneficiari de la seva fortuna la Generalitat de Catalunya.

L´exemple més flagrant i colpidor que mostra la culminació del menyspreu del qui gestiona patrimoni aliè, és la imatge que actualment presenta l´Hotel Panorama, ubicat a l´enclavament únic i privilegiat de Sant Elm.

El seu estat és tan lamentable que a hom li costa imaginar que uns pocs anys abans, el que ara és un niu de brossa, runa i deixalles, era un hotel a ple rendiment, que generava riquesa a través del seu turisme i aportava llocs de treball als seus conciutadans. Des del seu tancament, les seves instal·lacions han estat sotmeses al continu espoli del seu mobiliari i a tal destrucció que fa pensar en les antigues imatges dels estralls provocats pel bombardeig del cuirassat Canàries a la vila fa més de 70 anys. Comproveu-ho, absolutament vergonyós.

Qui és el responsable del seu estat, i de l´estat de la resta d´hotels, també degradats? Més enllà de quatre brètols, furtadors o okupes sense sostre.

Qui es farà responsable de la seva milionària depreciació?

La mort dels germans Anlló i la incompetència i passivitat dels gestors públics, han arrossegat la localitat de Sant Feliu de Guíxols a la foscor i a la decadència. Aquestes, acompanyades de l´actual crisi, han castigat amb força el teixit empresarial del sector turístic i de serveis d´una localitat ja empobrida d´anys enrere. En veure perdre la seva rellevància del sector industrial del món del suro, amb el tancament i/o trasllat de moltes fàbriques.

More´t Anton, que el que es queda ja es compon!

Pantalons i faldilles reials

anselm quixal ramonet. palafrugell.

En l´edició del 13 d´octubre del programa de TV3 Els matins, els contertulians es van entretenir comentant que en la parada militar del Día de la Hispanidad la princesa ­Letizia duia pantalons en comptes de faldilles. ¿No hi ha temes més interessants de què parlar? ¿Aquest fet és de vital importància per a la bona marxa del país? Demano als directius de TV3 que no malgastin els impostos que paguem tots els catalans per ­parlar de com vesteixen (o altres nimietats per l´estil) els membres d´una família reial que ens va ser imposada pel general ­Franco.