Isop (o Esop) va ser un grec del segle VII abans de Crist la fama del qual ha arribat als nostres dies gràcies a les seves faules protagonitzades per animals. Una de les més conegudes és la de la guineu i els raïms. Es veu que una guineu afamada va voler clavar queixalada als raïms que penjaven d'uns sarments emparrats, però per molt que saltava, no hi arribava. Frustrada, va girar cua i se'n va anar tot remugant: "No els vull pas, que són verds". Una altra versió diu que el fruit cobejat no eren raïms, sinó figues de la figuera; d'aquesta manera s'entén l'ús del femení en la dita popular que deriva de la faula: "Qui no les pot haver diu que són verdes".

Significat: quan ens adonem que som incapaços d'aconseguir un objectiu, intentem salvar les aparences fent veure que, en realitat, no ens interessava, i que som nosaltres els que hi hem renunciat voluntàriament. Justament això és el que acaba de fer José Montilla en anunciar que les figues del tripartit no estan madures i que ja ens podem anar oblidant d'una tercera edició, per molt que sumessin (Mas diu que no s'ho creu, però això és part del seu paper). Montilla mata un mort, perquè Puigcercós el va matar oficialment fa unes setmanes, quan va supeditar qualsevol acord estable a la convocatòria del referèndum d'independència. ERC s'ha tornat independentista urgent i situa en el termini de la legislatura accions polítiques que abans deixava per a força més endavant, fet que li permetia, mentrestant, pactar accions de govern amb companys de viatge escassament nacionalistes. El 2014, que serà el 300 aniversari de la derrota del 1714, cau en aquesta legislatura, i fa temps que ERC avisava del valor d'aquesta data.

Montilla, per tant, no anuncia la fi del tripartit, sinó que es limita a constatar-la. No és ell qui l'ha decidit, encara que els seus militants segurament n'estan contents, perquè amb ERC mai no s'havien acabat de trobar de gust, i els complicava la vida de cara a Madrid. Això no impedia pas que els agradés tocar poder de la Generalitat gràcies al pacte. Però, en tot cas, no és decisió seva. En realitat, el tripartit va quedar tocat i enfonsat a data fixa quan Puigcercós va guanyar el congrés del seu partit i va prejubilar Carod-Rovira. És ERC qui ha fixat una posició incompatible amb una tercera edició de l'acord, i Montilla, posats a fer, ho solemnitza per remarcar unes distàncies que imagina electoralment bones.