21 de gener de 2011
21.01.2011

Rafael Moneo i la càtedra

«La multiplicitat de disciplines i la rellevància dels convidats han situat any rere any Girona en el mapa»

21.01.2011 | 10:37
Rafael Moneo i la càtedra

«Més enllà del valor concret del curs de Moneo vull subratllar el gruix, la densitat, el valor afegit que ha aportat a la ciutat de Girona
i a la Universitat l'elenc de professors de la càtedra Ferrater Mora»

Aquest vespre es presenta a la Fontana d'Or el llibre de Jaume CurbetUn món insegur. La seguretat en la societat del risc. És la culminació d'un curs que s'ha desenvolupat aquesta setmana en el marc dels actes del vintè aniversari de la Càtedra Ferrater Mora.

A la mateixa Fontana d'Or es pot veure des del 13 de novembre i fins al 30 de gener l'exposició Vint anys de pensament contemporani. La càtedra Ferrater Mora (1989-2009). I també aquí el dimarts 18 i el dimecres 19 s'ha desenvolupat un curs impartit per Rafael Moneo amb més de dos-cents cinquanta inscrits sobre "El comienzo de un proyecto: Una reflexión acerca de cómo procede un arquitecto al enfrentarse a una nueva obra valiéndose para ello del examen de diversos trabajos".

Avui seré a la presentació del llibre d'en Jaume, per amistat personal, però sobretot perquè al llarg de la seva trajectòria el seu treball i la seva reflexió al voltant dels temes de la seguretat han tingut un rigor extrem i han respost sempre a anàlisis afinadíssimes de les complexitats que expliquen els fenòmens d'inseguretat i tots els seus condicionaments. El coneixement que traspua en Jaume i que ja va transmetre a l'entrevista que li va fer fa pocs dies el DdG denota un nivell de maduració de les reflexions que aporta ciència al servei de les polítiques de seguretat.

He vist també l'exposició sobre els vint anys de la càtedra; les fotografies, la cronologia, el procés fundacional, els professors convidats, les eminències que en vint anys han desfilat per Girona, la simplicitat del muntatge i l'eficàcia de les explicacions; la sobrietat del blanc i negre i la capacitat didàctica dels textos. El llibret que fa de catàleg és un bon complement de l'exposició i una guia pràctica per tal de conèixer el que ha representat i ha aportat la càtedra a la ciutat i a la Universitat de Girona. La rectora Anna M. Geli subratlla el pes de la Universitat i el professor Josep M. Terricabras, màxim impulsor del projecte, ens porta pel camí de la gestació i les complicitats que va teixir per portar a Girona la càtedra, la biblioteca de Josep Ferrater Morai els vint anys d'activitats desplegades amb una gran eficàcia i una resposta entusiasta de la ciutat i del món professional i universitari. Un entusiasme que no ha escapat de les modes i que ha suscitat desbordaments espectaculars com el que va despertar la presència de Noam Chomsky l'any 1992. Però si en d'altres casos no s'ha arribat als centenars de seguidors de Chomsky -es parlava fins i tot de més de mil-, podem ben bé assegurar que la totalitat dels convidats al llarg de vint anys han despertat des de la seva notorietat manifesta un interès indiscutible. La multiplicitat de disciplines i la rellevància dels convidats han situat any rere any Girona en el mapa. Recordo encara molt intensament l'emoció per la presència de Lluís Santaló, gironí de Buenos Aires i associat a un nom de profundes empremtes gironines i d'un exili incert; la intensitat intel·lectual del curs del pare Miquel Batllori i la seva profunda saviesa que traspuava en totes les converses, molt més enllà dels cursos, amb un punt de fina ironia i diplomàcia vaticana, passada pel sedàs de l'escola jesuítica i la indiscutible empremta d'un senyor de Barcelona; la vibració per la presència de col·legues del món de la història que he admirat sempre, com Eric HobsbawmJosep Fontana; l'interès especial per David Harvey desvetllat pels companys geògrafs i per la coneixença amb Pasqual Maragall. O simplement les ressonàncies mundials de noms com Alain Touraine, Leonard Boff, Edgar Morin, Joseph Stiglitz, Theo Angelopulos, o el mateix Ferrater a l'inici de tot el procés.

Dimecres a la tarda vaig poder assistir a una part del curs de Rafael Moneo. Vaig viure un col·loqui vivíssim, conduït magistralment per Moneo amb un micro a la mà i passejant pel passadís de la sala d'actes de la Fontana o seient, quan les seves pròpies respostes s'allargaven, al costat del públic o de qui havia formulat la pregunta. Temes clau sobre l'arquitectura, els materials, l'obra, els referents històrics, culturals i espacials d'una obra arquitectònica, l'ofici mateix, els condicionants, els concursos, la relació turbulenta a vegades entre enginyers i arquitectes. Tot desfilava per davant dels ulls intensos i l'expressió meditada i justa d'aquest arquitecte navarrès de setanta-tres anys que ha combinat una obra importantíssima i singular amb la docència acadèmica a Harvard seguint l'estela de Sert i mantenint el to d'una presència hispànica als Estats Units de rellevància mundial en el terreny de l'ensenyament de l'arquitectura i l'urbanisme.

M'hi vaig acostar per saludar-lo i per recordar, plegats, una primera trobada en els primers vuitanta al Fornells Park per tal de substituir un vell projecte pel nou Banc d'Espanya per un projecte nou més innovador i agosarat. Moneo, que assessorava el Banc, va ser l'encarregat de convèncer-me que valia la pena assumir el canvi, fer un estudi de detall, adaptar el Pla General i fer possible la construcció del nou edifici del Banc d'Espanya que, a partir d'aquell dia, s'encarregaria als arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets i que acabarien materialitzant Clotet i Ignacio Paricio. Aquella trobada afortunada va portar a Girona un signe de novetat important i un premi FAD que ha afegit valor i identitat a una cruïlla molt singular de la Gran Via de Girona.

Més enllà del valor concret del curs de Moneo vull subratllar el gruix, la densitat, el valor afegit que ha aportat a la ciutat de Girona i a la Universitat l'elenc de professors de la càtedra Ferrater Mora, un projecte d'excel·lència que projecta la ciutat al món i ens situa en el mapa dels circuits internacionals del coneixement i del pensament contemporani. A l'hora de calibrar el present i el futur de la ciutat, en el moment de ponderar els canvis, d'assenyalar els actius, els punts forts, convé subratllar el pes de la càtedra i tota la seva significació. I si mai algú es deixa endur pel pendent del neguit pessimista, d'un derrotisme iconoclasta mal entès, que recordi el pes i el sentit d'aquests vint anys i l'aportació singular de la Universitat de Girona tot honorant el llegat de Josep Ferrater Mora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook