Fins quan podran

aguantar, president?

pere farreras noguer. delegat de prevenció ugt. girona.

El personal que cuida els residents dels nostres geriàtrics públics (Puig d´en Roca i Palau) comencen a patir la retallada de plantilla provocada pels Acords de Govern.

L´aixeta s´ha tallat de cop: fora cobertura per vacants, fora reforços i si no n´hi havia prou, fora substitucions per malaltia, per accidents laborals, per vacances, per permís de maternitat, etc.

Mireu si és lamentable la situació que hi ha menys personal a les plantes i serveis que un dia de vaga.

En els propers dies, es pot viure una situació preocupant, sobretot a la Residència de Gent Gran de Puig d´en Roca per les circumstàncies especials que han provocat que les múltiples jubilacions, reforços i renúncies de contracte no hagin estat cobertes.

És inadmissible que molts companys i companyes hagin de treballar gràcies a ­analgèsics i antiinflamatoris perquè pateixien les sobrecàrregues de treball del dia a dia i no volen tramitar la baixa laboral per sentit de la responsabilitat i no perjudicar encara més el servei.

És inadmissible que aquest Govern a l´hora d´elaborar els Acords de Govern i les pertinents instruccions de Funció Pública no tingués en compte els informes de riscos ergonòmics de cada centre, on queden palesos les sobrecàrregues de treball detectades al col·lectiu d´auxiliars de geriatria i sanitàries. Per tant, caldria valorar la possibilitat de permetre alguna cobertura en aquells centres en què resulta molt difícil prestar el servei als usuaris perquè la plantilla ha dismininuït considerablement.

Aquest Govern ha tirat pel dret sense tenir en compte la repercussió per a les persones més desvalgudes ni per al personal d´aquests geriàtrics.

Fins quan aquesta situació?

Molt Honorable President, pot rectificar però no esperi que els nostres usuaris i el nostre personal pateixin les conseqüències d´una decisió que es fa esperar massa. Urgeix ja un nou Acord de Govern per restablir la taxa de reposició de vacants i substitucions.

P.D.: Els serveis generals dels geriàtrics com per exemple: bugaderia, cuina, recepció-telefonia, administració, etc…) també són atenció directa, per tant, caldria tenir-los en compte per a la seva cobertura en el proper Acord de Govern.

Em deixeu passar,

si us plau?

Wil Ro. girona

Matinada del 20 de febrer. Jo i la meva companya ens dirigim al Lola Cafè de Girona per anar a prendre una copa. Ep! Avui es necessita invitació! Incrèduls preguntem quin tipus d´invitació, ja que a l´entrada no hi ha cap indicació de festa privada. I a partir d´aquí vénen el reguitzell d´excuses.

Aquí s´entra amb invitacions.

– I per què aquesta gent entra?

– Aquí entra qui vull jo.

Però si nosaltres ja hem vingut altres vegades... Marxem, indignats i enrabiats perquè un altre dia, al Lux de Girona, també ens va passar. Reflexionem sobre tot el succeït, i hi tornem per demanar un full de reclamació. El senyor Alfons, el porter, es nega a donar-nos-el i ens assenyala amb un to de passotisme i prepotència que si volem anem als Mossos. A la comissaria ens informen que ens han de donar obligatòriament un full de reclamacions, i que si no ens el faciliten, un cop siguem allà, truquem de nou a la policia perquè vindrà una patrulla. I per a la nostra sorpresa ens diuen que això a Girona passa cada dia, però que ningú fa res. Tornem al local per demanar de nou el full de reclamacions, i altre cop la negativa.

– Aneu als Mossos us he dit!

I els fumadors i la gent que eren fora sense immutar-se.

Truquem als Mossos, i en breus minuts, quan encara no són ni les 2.45 de la matinada, el local tanca portes. Tothom surt, i el personal de seguretat també marxa. Quedem perplexos. Ens truquen els Mossos, i ens diuen que mirem d´arreglar-ho de la millor manera.

Entrem al local, ara buit, i demanem el full de reclamacions a l´encarregat. L´aconseguim. El personal d´interior ens demanen disculpes molt cordialment. S´accepten. Però, cal ser blanc i tenir el cabell llis per poder entrar als locals d´oci nocturn de Girona? Per què ningú fa res al respecte? Aquella mateixa nit vaig veure com la gent em mirava i no feia res al respecte. És generalitzat?