02 de març de 2011
02.03.2011
40 Años
40 Años

Prohibit prohibir

02.03.2011 | 01:00
Prohibit prohibir

"Els nostres polítics tenen una mena de dèria reglamentista que a vegades arriba a extrems exagerats"

Rebaixa el Govern central la velocitat a les autopistes, a pocs dies que la Generalitat augmentés el límit de velocitat a l'àrea barcelonina. Una mesura que és polèmica perquè canvia els costums i alenteix el transport. El corredor de Fórmula 1 Fernando Alonso, acostumat a velocitats estratosfèriques, diu que anar a 110 en autopista és per adormir-se. Naturalment, per ell és una velocitat d'estar per casa.
El cert és que els defensors de la mesura, entre ells associacions de víctimes d'accidents de trànsit, diuen que altres països avançats com Noruega, els Estats Units o la Gran Bretanya, que ara augmentarà aquest límit, mantenen aquesta velocitat. Mentre que d'altres, com Alemanya, tenen un comportament tant de sentit comú al volant, que no els cal un límit de velocitat tan restrictiu. Sembla que les autopistes són el terreny ideal per dur una velocitat elevada. Estan construïdes per això, però la pregunta seria si la nostra manera de ser no ens apropa més als països més restrictius o als més liberals, en el sentit conservador del terme. La gent que condueix de fa anys reconeix que els conductors han calmat molt les seves ànsies de córrer. Abans, amb una normativa més laxa, si corries poc o anaves a una marxa lenta, et tocaven el clàxon i intentaven passar-te a qualsevol preu. Era un paisatge més semblant al del conductor italià o grec. I els accidents, només per aquesta forma de conduir, eren més probables. Sembla que a casa nostra el ciutadà és mou millor gràcies a l'enduriment de les reglamentacions, que no gràcies a aplicar el sentit comú. I és ben trist. Naturalment, hi ha gent que no combrega amb aquesta manera de fer, perquè la seva conducció és adequada i perquè percep, i és cert, que els nostres polítics tenen una mena de dèria reglamentista que a vegades arriba a extrems exagerats. Si a Catalunya, seguint l'exemple nord-americà, posàvem el dret de tothom a la felicitat en el nostre Estatut, el cert és que a alguna gent els fa infeliç no deixar-la córrer en carretera. Segurament, els accidents seran menys nombrosos. I aquesta mesura, que es proclama transitòria, respon a l'augment de preu del petroli. L'anterior descens de la velocitat en carretera prové de l'altra crisi petroliera, la del 1973. I es va quedar. El Govern també ens diu que limitarà la il·luminació a les nostres vies, una mesura d'estalvi que sembla destinada a provocar més accidents. Aquestes mesures, si pretenien acollonir el personal, ho estan aconseguit: això sense cap dubte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook