11 de març de 2011
11.03.2011

"Mens sana in corpore sano"

11.03.2011 | 01:00
"Mens sana in corpore sano"

Qui pot negar al temps de Quaresma els seus valors humans? L'austeritat és un dels ingredients de la Quaresma. Necessària però no grata, neda contra-corrent en un món irreflexiu,  acostumat a la vida fàcil i a l'esforç inexistent. L'austeritat és volgudaÉ per als altres i reivindicada a distància. Tothom en parla i ningú no la vol. Li passa com als abocadors d'escombraries, les indústries pesades o els instituts penitenciaris. Admetem que són imprescindibles per al bé comú. I tanmateix els volem lluny de casa. I quan ens toquen de prop, xerriquem malagradosament.
En parlen els polítics i tothom n'és conscient; contra la crisi cal establir mesures d'austeritat. La primera, retallar pressupostos. Amb això tothom s'hi avé. El problema és quan s'ha de concretar la repartidora. Qui posa l'esquellerinc al gat? Sanitat? No; Educació? Un disbarat. Indústria i comerç? Ensorrarem el país. Seguretat social? És un atemptat al benestarÉ La defensa? No podem estar a la intempèrie. La promoció exterior? De moment, mil milions al Reial Madrid "para ofrendar nuevas glorias a España". 
Sobren institucions; tots ho sabem. I se n'han de remodelar algunes, però per quina comencem? Tothom assenyala cal veí. En pocs anys s'ha generat una inflació de funcionaris, alguns amb sous escandalosos i també amb contractes blindats, intocables. S'han ofert des dels bancs crèdits i ajudes a la babalà que han deixat milers de persones a l'estacada, sense sou ni bou. Els més afectats, els immigrats joves i la gent del país de més de quaranta anys.
Hem entrat ja a la Quaresma. En llenguatge religiós ofereix unes pistes de provada eficàcia; L'austeritat generosa, acompanyada d'una sincera solidaritat -la clàssica almoina-  i la introspecció personal canalitzada en el dejuni -la més provada de les dietes tradicionals- i el buidatge de les cabòries consumístiques en la ?meditació.    

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook