he tingut ocasió de llegir i examinar, en els últims dies, la política informativa de diversos mitjans de comunicació, i he pogut comprovar com per mitjà dels titulars es pot tergiversar la realitat i desinformar els lectors. Ja sabem que allò que funciona bé o que és necessari i útil no és noticiable. La notícia, pel que sembla, ha de ser cridar l'atenció, magnificar l'anècdota i accentuar el petit o gran problema. He constatat que són molts els ciutadans que bàsicament opinen partint només dels titulars de premsa. Llegir el contingut, no tothom ho fa. I aquí radica un dels mals de la nostra societat: es pot opinar sense coneixement de la realitat, sense la prudència i el sentit comú que exigeixen serenitat i, sobre tot, respecte a les persones, a les institucions i a la veritat.
Quan respecte a qualsevol tema, problema o iniciativa, ens capfiquem només en un únic punt, per important o marginal que sigui, i obviem el sentit general, penso que actuem injustament, manipulant la realitat i tergiversant el sentit de les coses. I això sol ocórrer quan en una conversa o davant l'explicació o exposició d'una persona ens agafem, no al sentit global del que diu o exposa, sinó a una paraula o una frase. Els titulars, si no estan ben triats i no responen al contingut bàsic del que s'ha exposat, no contribueixen en absolut a difondre el coneixement ni a complir amb la funció social d'informar responsablement d'allò que hem escoltat. També les coses que funcionen bé i les actuacions correctes de persones i institucions, i els compromisos de tots els que donen un pas endavant per servir els seus conciutadans en els diversos àmbits de la vida social mereixen planes i espais en els mitjans informatius.
Penso que els mitjans de comunicació tenen una greu responsabilitat en la informació de la ciutadania, des de l'objectivitat i la veracitat, des del respecte a les persones i a les institucions, sense que això sigui problema o limiti el dret i el deure de donar a conèixer els problemes, disfuncions o errors que en tota activitat social poden existir. Però no és admissible, èticament, tergiversar o manipular les informacions per cridar l'atenció o acusar, sense fonament, a persones, institucions o col·lectius de qualsevol mena.
Crec que seguint el consell de Sòcrates, la premsa també s'hauria d'interrogar a l'hora de determinar els titulars i fins i tot els contingut de les seves informacions: és veritat? És útil? És bo, o contribuirà a fer-nos més bons? Amb els titulars i els continguts d'aquests últims dies, hem contribuït a millorar la societat i hem ajudat a que les persones siguem més bones, i han estat útils per a la societat?
Com deia fa pocs dies l'amic Jordi Vilamitjana, no es pot generalitzar. Cometríem una injustícia, si ho féssim. Per això, des d'aquesta tribuna vull deixar constància del meu apreci i consideració envers tots els tècnics, polítics i funcionaris, en general, de l'Ajuntament de Girona, que fan possible que cada dia aspirem a tenir una ciutat més amable, més solidària i amb uns serveis més eficients. Cal millorar moltes coses, però seria injust no reconèixer que se'n fan moltes de bé. I el mèrit no és dels que critiquen, sinó dels que treballen.
