Per què 110 km/h?
Manel Alcalà Quiñones. GIRONA
Cap país del món ha adoptat una estratègia semblant a la d´Espanya, és més, els límits s´han mantingut intactes o, al contrari, han augmentat com passa a certes regions d´Europa. Des de l´1 de gener de 2011, a Polònia, s´ha passat de 130 quilòmetres/hora a 140 quilòmetres/hora a les autopistes, i de 110 quilòmetres/hora a 120 quilòmetres/hora a les autovies. Molt més recent és la situació que es produeix a Holanda, ja que des de l´1 de març les autopistes tenen, en determinats trams, un límit de 130 quilòmetres/hora. La mesura, en aquest estat, és provisional. En acabar la legislatura es pretén que aquesta limitació s´estengui a la totalitat de l´extensió d´un terç d´aquestes xarxes viàries. I quins motius al·leguen des del govern holandès per incrementar els límits? Millorar la fluïdesa del trànsit i la seguretat vial.
Aquests dos exemples propers no són els únics. A Londres s´està estudiant d´augmentar els límits per passar dels 112 quilòmetres/hora actuals –70 milles/hora– a uns teòrics 128 quilòmetres/ hora –prop de 80 milles/hora–. Amb aquesta proposta, el Regne Unit s´aproparia als valors ja existents a França, Àustria, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia i Itàlia, entre altres països que tenen les autopistes limitades a 130 quilòmetres/hora.
I què passa a Amèrica? A la zona sud destaquen els 130 quilòmetres/hora de l´Argentina, encara que la majoria de països té limitacions semblants a les d´Europa –entre 100 i 120 quilòmetres/ hora–. Al nord, les coses són ben diferents, ja que els Estats Units, per la seva pròpia concepció federal, delega a cada estat la regulació normativa en matèria de velocitat amb mesures que van des dels 105 als 130 quilòmetres/hora.
A l´Àsia, concretament al Japó, els límits estan fixats en 125 quilòmetres/hora i a Oceania, amb Austràlia al capdavant, el normal és circular a 110 quilòmetres/hora a les autopistes encara que hi ha trams en què es permet anar a 130 quilòmetres/ hora.
No hi ha cap país, tret d´Espanya, que hagi reduït els límits de velocitat a les autopistes.
El que està clar és que la mesura endegada pel Govern espanyol és bastant impopular, com ho demostren les diverses enquestes que s´han fet. Els ciutadans segueixen demanant límits propers als 140 quilòmetres/hora per la seguretat que ofereixen els vehicles nous i per les millores aconseguides a la xarxa viària. La reducció de la velocitat «no solament causa confusió en els ciutadans, sinó també en els agents de trànsit» ja que amb prou feines acaben de rebre instruccions específiques de la nova normativa –la formulació de denúncies s´ha explicat verbalment, les quals estan encaminades a mantenir els límits sancionadors vigents fins a l´entrada en vigor de la norma– i, a més, hi ha diferents barems i permissivitat segons la comunitat autònoma on es facin les sancions.
Velocitat màxima a les autopistes d´altres països. Europa, entre altres: Itàlia: 130 quilòmetres/hora. Holanda: 130 quilòmetres/ hora. Hongria: 130 quilòmetres/ hora. França: 130 quilòmetres/hora. Alemanya: 130 quilòmetres/ hora –recomanats– amb trams sense límit de velocitat. Ucraïna: 130 quilòmetres/ hora. Àustria: 130 quilòmetres/hora. Bulgària: 130 quilòmetres/ hora. Croàcia: 130 quilòmetres/hora. Eslovènia: 130 quilòmetres/ hora. Dinamarca: 130 quilòmetres/ hora. Luxemburg: 130 quilòmetres/ hora. Grècia: 120 quilòmetres/ hora. Irlanda: 120 quilòmetres/hora. Portugal: 120 quilòmetres/hora. Regne Unit: 112 quilòmetres/hora. Rússia: 110 quilòmetres/hora. Estònia: 110 quilòmetres/ hora. Letònia: 110 quilòmetres/hora. Lituània: 110 quilòmetres/hora. Noruega: 90 quilòmetres/hora. Suècia: 70 quilòmetres/hora. Orient Mitjà. Turquia: 120 quilòmetres/hora.
Carta a CiU
Rafael FernÁndez. FIGUERES.
Heu guanyat les eleccions catalanes i ara vénen les municipals on, tot ho apunta, sembla que arrassareu, impulsats per l´efecte tripartit. De totes maneres, em fa la sensació que els pobles us són igual, ja que al final el que us interessa és que el nom del partit surti a més punts del mapa, per tal de poder fer més pressió a Madrid o a Barcelona... o per allò que Catalunya és de CiU... excuses. Als pobles a qui es vota és a la gent, a la persona i em sembla que en alguns pobles no tindreu els candidats que CiU es mereix. Crec que us caldria posar una mica més de cura i vigilar qui us representarà. Haurieu de fer molts tests psicotècnics a alguns dels vostres candidats, ja que el que hauria de primar, per sobre de tot hauria de ser: l´honestedat, la capacitat de treballar pel poble i la seva gent de forma anònima i amb voluntat de servei i sense ànim de voler primar cap interès personal o privat. També penso que els que guanyin haurien de ser recompensats pel seu esforç, al capdavall fan una tasca per als altres i hi dediquen moltes hores. Encara que aixó no vulgui dir que s´hagin de fer la jubilació o les ampliacions del parc automobilístic privat cada sis mesos. Evitaríem que molts de nosaltres ens veiéssim obligats a votar candidats d´altres partits. Ja seria hora que us adonéssiu que sou on sou gràcies a nosaltres i que sou vosaltres els que ens degueu el que sou a nosaltres, qui us vota, i no al revés, per això reclamo que us remireu bé les llistes que presentareu a alguns llocs i, si cal canviar el cromo, el canvieu, que alguns, amb quatre anys, ja estan més que gastats i repetits.
