Les eleccions locals celebrades diumenge passat a la ciutat suïssa de Ginebra van acabar amb dues dècades d'hegemonia socialdemòcrata. Els grans triomfadors van ser els partits més extremistes (ultradreta i esquerra radical) que van sumar entre tots ells un 38% dels vots. Un partit d'extrema dreta que porta pocs anys en actiu (MCG) s'ha convertit en l'àrbitre de la situació amb missatges tan simples com oposar-se a la mà d'obra estrangera (inclosos els veïns francesos) i garantir la seguretat. Això en una ciutat civilitzada, d'ordre i d'alt poder adquisitiu com és Ginebra. Des de la nostra perspectiva pot resultar paradoxal que un dels grans temes electorals s'hagi centrat en l'atur, quan el nombre de desocupats a Suïssa va ser del 4% l'any passat. Més a prop de casa nostra, Marine le Pen, actual líder del Front National francès i filla del fundador del partit, va declarar la setmana passada al diari L'Indépendant que vol recuperar la sobirania monetària francesa (o sigui eliminar l'euro) i frenar la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals. Marine le Pen apareixia en una recent enquesta com la favorita a les eleccions presidencials franceses, per davant dels socialistes i de Nicolas Sarkozy. "No són les dificultats les que vencen els homes, sinó el temor", afirmava William Shakespeare. I és evident que la sensació de risc ha augmentat amb la globalització. En aquest sentit, l'enquesta publicada aquesta setmana pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat mereix una anàlisi més profunda de la que ha tingut. Segons aquest estudi, una àmplia majoria dels gironins creu que la immigració empitjora la qualitat de la sanitat i de l'ensenyament; un 85% dels catalans creu que el nombre d'immigrants és elevat o excessiu; un 70% creu que els immigrants reben més o molt més del que aporten; i una àmplia majoria també considera que, amb els mateixos ingressos, es donen més ajudes escolars a la immigració. Els temors socials són comprensibles en una etapa de profunda crisi i d'absoluta incertesa davant el futur. No sabem quan, però és previsible que la crisi s'acabi algun dia. El problema és que potser pel camí ens haurem deixat valors que fins fa poc donàvem per consolidats.