La tragèdia nuclear del Japó ha palesat la poca rellevància que de vegades donem a les forces de la natura. Les anàlisis ja acusen les centrals afectades d'un possible excés de confiança a l'hora de valorar el perill de construir-les en una zona de greu risc sísmic. Alhora, el govern japonès ha estat el que ha donat les informacions menys pessimistes de la tragèdia, òbviament per evitar un caos que multiplicaria els danys. Però, simultàniament, França, un país força allunyat, ha estat el que, d'antuvi, donava les informacions més pessimistes. Que encertés en les previsions no significa que la seva política informativa fos la més adequada, sobretot si tenim present l'interès especial que podia tenir. França ha jugat fort per l'energia nuclear: no en va és el segon país del món -per davant del Japó- en reactors operatius. Aleshores, d'on ve ser tan crític? Alguns podrien dir que París, més que criticar, defensava la seva tecnologia nuclear, que exporta a tot el món. No recordo que fos tan dur quan va passar l'accident de Txernòbil. En canvi, països com Alemanya i Rússia es limitaven a deturar els projectes que tenien, o, com els Estats Units, reafirmaven la intenció de recuperar el ritme de creixement nuclear, però procuraven allunyar els seus nacionals del perill.
Com sempre, però, hi haurà qui traurà algun guany d'una tragèdia. Què passarà si alguns països decideixen renunciar a l'energia nuclear? Passaria força temps fins que les energies alternatives fessin recuperar el ritme industrial del món. Què queda aleshores? El petroli, les "set germanes". S'imaginen fins a quant podria pujar el preu del petroli en els propers anys? Esgarrifa pensar-ho.
