Sembla que tots els delegats d'Educació estan afectats d'una al·lèrgia als mitjans de comunicació. Andreu Otero ens tenia pànic i aprofitava les rodes de premsa per alliçonar-nos sobre què havíem de dir i què no. Més sorprenent és el canvi de criteri del nou titular, Albert Bayot. Fa menys d'un any, quan era director d'institut, va fer pública una carta en què criticava que la Conselleria d'Educació justifiqués les retallades per la crisi econòmica i denunciava que "massa sovint les iniciatives que provenen de la Conselleria causen temor, incertesa i desconfiança", entre moltes altres coses. Pocs mesos després, la mateixa persona que, fent ús de la seva llibertat d'expressió havia divulgat públicament aquella carta, ha prohibit als directors d'institut parlar amb els mitjans de comunicació. Només val una sola veu: la seva i la de la conselleria. A veure, Albert Bayot no és un "rara avis". Això de la llibertat d'expressió només ens ho creiem uns quants, entre els quals no hi compto la majoria dels polítics. La famosa frase de Voltaire -"no comparteixo les teves idees, però donaria la meva vida per defensar el teu dret a expressar-les"- queda molt bé com a cita en moments solemnes, però no se l'aplica ningú.
