Cartes

situat enmig d'una comarca selvàtica

de l'oest llunyà

josep ruiz garcia. santa coloma de farners.

Santa Coloma del Far West s'anomena aquet poble minúscul. El cas és que feia molts any que era governat per un alcalde molt il·lustrat però alhora molt altiu, orgullós i donat a les martingales. També hi havia, com a les "pel·lis" de l'oest, alguns propietaris molt poderosos, uns més que altres, que es dedicaven als negocis en general, però principalment a la construcció i compra-venda de terrenys i propie?tats. Fins i tot n'hi havia un que es diu que s'havia dedicat al tràfic de cavalls i li deien el "cuatrero" però això ha quedat difuminat en la boira de la història i no hi ha ningú viu que ho pugui afirmar. Aleshores li deien l'"aconseguidor". L'alcalde, com a les pel·lis de l'oest, també tenia un parell de sicaris que eren els encarregats de fer-li la feina bruta. Ells li feien costat en els actes, bruts o foscos, que anava perpetrant per afavorir els interessos dels homes de negocis, utilitzant el poder que li donava l'alcaldia. És clar que sense la col·laboració d'alguns funcionaris no hauria pogut tirar les seves malifetes, però aquests també s'havien apuntat al carro de l'alcalde. També, com a les pel·lis de l'oest, tenia el poble acollonit sense esma per protestar per res, ja que molts dels ciutadans tenien feina gràcies a la benevolència de l'alcalde. Uns a la casa de lectura municipal, altres a l'oficina d'atenció al poble, altres que fabricaven tots els Wanted o bans que l'alcalde feia imprimir, i fins i tot alguns que havien tingut la gosadia d'incomplir les lleis de la construcció i que els tenia agafats per allò que no sona, etc. En definitiva, que tenia el poble en un puny. I aquí acabo la història perquè he acabat el cupo dels 1.800 caràcters peròÉ continuarà.

Ens han tornat

a enganyar

Ramon Puigmarti Bellart. blanes.

En aquesta guerra a Líbia ens han tornat a mentir: que Gaddafi bombardeja població civil. Un fet absolutament indemostrat. Fa tot l'efecte de ser una milícia ben armada i organitzada, probablement amb ajuda exterior. Els Estats Units són experts a tramar muntatges per justificar agressions militars i apoderar-se de les seves riqueses naturals. Des de l'incident al golf de Tonkin, que mai va passar, però que va servir per justificar la intervenció al Vietnam, fins a les armes de destrucció massiva a l'Iraq. Crea el problema i després ofereix la solució. Però aquest cop la col·laboració que hi ha per part dels mitjans de comunicació és digna de la novel·la 1984 de George Orwell. I la responsabilitat terrible.

El nivell cultural

dels empresaris

josep m. roura coll. Girona.

El diari parlava que el 44% dels empresaris de Girona no tenen estudis universitaris i l'articulista ho definia com un fre al desenvolupament empresarial. Quasi estic d'a?cord amb ell però Catalunya i més Girona sempre ha sigut un lloc on les petites, per no dir petitíssimes empreses han creat la riquesa que hem disfrutat tots plegats. La majoria d'elles han sorgit d'un treballador qualificat que ha tingut l'esperit d'independitzar-se (avui en diem emprenedors) i amb l'esforç i sacrifici, normalment d'ell i de la seva família, munta un talleret o una petita oficina i si té sort tira endavant i dóna feina a unes poques persones normalment però que la suma de totes aquestes petites empreses, són molts llocs de treball. Aquests petits empresaris, molts no eren bons estudiants, preferien treballar que no anar a escola però eren llestos, potser no tenien massa cultura però tenien esperit de superació. Molts d'ells segurament si hagueren tingut més estudis podrien fer créixer molt les seves empreses i no ho han pogut fer, en canvi una gran majoria d'universitaris només pensen en el funcionariat (tots els meus respectes per a ells) però no són capaços de crear una empresa. Penso que és molt important tenir estudis, però no és el mateix tenir cultura que ser llest i l'empresari ha de ser el segon i millor si també és el primer. Si és al revés malament...

Plany envers el Japó

LLUÍS TORNER I CALLICÓ. GIRONA.

Els habitants del país que té per símbol el "Sol naixent" han vist el seu horitzó enterbolit per un dels desastres pitjors de la seva història, gairebé tan greu com quan les seves ciutats d'Hiroshima i Nagasaki, varen patir els devastadors efectes de la "bomba atòmica" que els foren llançades, l'agost de l'any 1945, a la segona Guerra Mundial.

Avui la tragèdia no és culpa de cap guerra, sinó d'un fenomen de la naturalesa que de natural no en té res. És un país que, donada la seva peculiar situació - una gran illa, enmig d'un oceà- és ben procliu als moviments sísmics, per la qual cosa estaven, o almenys s'ho pensaven, ben preparats per poder-ne aguantar qualsevol, però, pel que fa al present, no sols s'ha produït en un alt grau, segons la mesura de l'esca?la de Richter, també s'ha vist com?plementat amb la força ina?bas??table d'un tsunami, que ha causat destrosses materials irreparables, a part d'un bon nombre de pèrdues humanes, i està pro?vocant greus destrosses a les centrals nuclears, amb el consegüent alt risc de contaminació, a la qual, de moment, no aconsegueixen de posar-hi fre.

Les imatges que ens arriben són esborronadores, et fan venir ganes de plorar, però per altre costat admira veure el seu comportament, són gent ordenada i solidària, s'agafen la tragèdia amb resignació, no hi ha baralles, si s'han de fer cues les fan ordenadament, i no es donen casos de saquejos, com malauradament sol passar en altres llocs. Aquesta gent se'n sabran ?sortir, segur! Per consegüent, si per un costat els planyem, per l'altre es fan dignes d'admiració; no sé què faríem nosaltres, en un cas semblant.

Ens va arribar un correu d'una parella de japonesos, on l'únic que demanaven és que penséssim en el seu poble, ni que fos un moment, unint-nos-hi mentalment, tot fent un "kiais", que vol dir: "Unió mental de cos i d'esperit", com una mena d'oració a la japonesa. És ben poca cosa. Pensem-hi! O si més no preguem per ells, a la nostra manera. Costa ben poc!