Quan fa molts anys van començar a arribar turistes de tots els principals països europeus, els comerços de records típics d'Espanya -més que de Catalunya- van veure incrementar les seves vendes d'una manera extraordinària. Això també va repercutir en els mercats a l'aire lliure, que solien celebrar-se en els principals carrers de les poblacions de la Costa Brava.
Al mercat d'una localitat important hi anaven també els visitants que s'allotjaven en hotels o pensions d'altres poblacions més petites, però pròximes. De fet la majoria de turistes havien vingut amb el seu propi cotxe i una excursió de tant en tant, ja els anava bé. Els principals problemes entre venedors i compradors podien ser l'idioma i la moneda. Cal recordar que l'anglès no era tan "popular" com ara i que no existia l'euro sinò el marc, la lira, el franc francès, el dòlar, la lliura esterlina, etc. Tot plegat era un galimaties per arribar a un acord de si el preu, en pessetes, era aquest o aquell. D'altra banda, els venedors i venedores ambulants no podien pas anar gaire més enllà de parlar català o castellà i els turistes la seva llengua.
De fet, això només ho diem per situar-los una cinquantena d'anys enrere, que són molts o són pocs, segons com es miri. Ara tot s'ha capgirat, perquè si exceptuem els britànics que continuen amb la lliura, ja tothom porta gairebé la mateixa moneda o bé paguen per mitjà de la targeta de crèdit. Però també volem que sàpiguen que la gran majoria dels clients eren estrangers, que es passejaven per l'espai que sempre hi ha entre les dues fileres de parades, diguem-ne a l'interior, que és l'espai reservat pels compradors i que al darrere de la parada hi havia els venedors locals o de poblacions veïnes.
Si són una mica observadors ja hauran vist que això també ha donat un tomb formidable, perquè actualment molts venedors són estrangers (de França, de països africans, xinesos, pakistanís, sudamericans, etc.) i els qui comprem som gent del país. En algunes localitats importants, quasi s'ha invertit el paper dels uns i els altres. Podem posar-los un exemple molt entenedor: A Quart, on cada diumenge hi ha mercat, no hi trobaran pas càntirs, olles, o testos fets pels terrissers de la localitat. En canvi, hi ha una parada força gran i ben proveïda de confecció que ofereix articles manufacturats a la India, Xina, etc. que és d'una família hindú que viu a Santa Coloma de Farners; al costat n'hi ha amb productes similars de confecció, o que venen fruita, embotits d'Adri, xurros, grana seca, verdures, etc.
