L'editorial figuerenca EDXS s'estrena amb Los higos de Quíos, un recull d'epigrames eròtics de Marc Valeri Marcial, traduïts per Antonio Cobos. És un llibre desimbolt i divertit, que us recomano ara mateix.
Molts epigrames, per cert, estan ambientats a les termes, on els romans es remullen amb l'anatomia (arrugada o no) au plein air i el cul depiladet. Per aquells atzars, l'aparició del llibre ha coincidit amb el d'unes termes surrealistes, plena de banyeres i piscines que, segons Santi Vila, ens omplirà el recinte firal. Si les termes es duen a terme, seran el lloc perfecte per anar-hi a llegir Marcial.
Aquest futur circ aquàtic, ves per on, sembla comptar amb l'espatllotada de la Fundació Gala-Dalí. I és curiós perquè, tal i com ens l'han explicat, el projecte sembla molt allunyat de la filosofia o l'art dalinians. Ni és la reconstrucció de cap projecte anterior del geni, com el pavelló del Somni de Venus.
Sobta que la Fundació s'hi hagi implicat quan, fins ara mateix, sempre s'ha oposat a la futura casa natal daliniana. Perquè aquesta filosofia d'"aquí no hi fotrem ni un euro i, si acaben fent la piscina, ja els cobrarem els drets", també la podrien aplicar a la casa del carrer Monturiol.
El projecte de les termes, i ja acabo, ha emergit quatre dies abans de les eleccions, època molt propícia per fer volar colomsÉ Fa deu anys, us en recordeu?, Lorenzo Quinn aspirava a col·locar-nos una esfera buida i gegantina, plena de connexions a internet. El globus de la vida, es deiaÉ Qui ho sap? Potser és l'hora del globus de'n Vila. La resposta, els anys vinents.
