o ens deixaran a la sala d'espera d'urgències amb una ferida oberta, no permetran que ens morim d'una pneumònia sense antibiòtics, i el metge de primària no ens ignorarà si tenim 39 de febre. Aquestes són les garanties blindades pel conseller Boi Ruiz en plena tempesta de malestar per les retallades a la sanitat pública. La veritat és que mai no havíem pensat el contrari: ja donàvem per fet que les coses elementals serien la darrera trinxera. Tot i que l'experiència de qualsevol usuari dóna fe de l'elasticitat dels serveis blindats. Un intens dolor rectal pot esperar cinc hores si l'ha de veure el cirurgià i només n'hi ha un de servei aquell dissabte a la tarda. La durada mitjana de les visites al CAP pot minvar al mateix ritme que creix el nombre de targetes sense incrementar la plantilla de metges. I l'alta hospitalària del pneumònic pot veure's influïda per la necessitat del seu llit per a altres pacients igualment greus, si es redueix el nombre d'habitacions. Però confiem en el conseller i esperem que aquesta geometria variable no s'aplicarà fins que no s'hagin esgotat tots els altres recursos de retallada. Uns recursos que, de totes maneres, afecten la prestació directa de serveis sanitaris. Quan es redueix la plantilla de metges i infermeres d'un hospital, o el nombre màxim d'hospitalitzats, o les hores de funcionament dels quiròfans, s'estan afectant directament les expectatives d'una part dels pacients que s'ho passen malament, encara que la seva malaltia no vagi a matar-los. També hi ha una minva objectiva del servei quan es redueixen les hores d'escola, o les subvencions a les entitats assistencials.
L'explicació, d'una lògica indiscutible, és que no es pot disminuir el pressupost el 10% sense provocar aquestes afectacions, però suposo que tots recordem la insistència amb què s'acusava l'anterior Govern de malbaratar la despesa. De gastar en coses innecessàries, d'inflar les estructures administratives, de no mirar prim. I tots recordem com ens asseguraven que una revolució de l'eficiència administrativa bastaria per alliberar milions d'euros. Si això era així, com és que per reduir el pressupost el 10% han de retallar atenció sanitària, permanència escolar i ajudes als qui ajuden? Cal suposar que quan parlaven de "malbaratar" no es referien a les operacions de galindons ni a la sisena hora. Potser no hi havia tant de greix administratiu com ens deien? O potser és que no saben com posar-s'hi? Hem acceptat massa de pressa l'escapçament homogeni, però no tot el que fa la Generalitat és igual d'indispensable.
